«‘Salvem el Calamot’, ‘No mes blocs’, ‘Salvem l’Olla de Rei’, ‘Defensem el Castell’ o, més recentment, ¡Ni un Pam de terra’ al Prat de Llobregat, són algunes de les noves plataformes ecologistes i veïnals sorgides recentment per articular una resposta a les amenaces urbanístiques que se cernen de nou sobre el delta, desprès de foragitar Eurovegas».
L’oposició a Eurovegas va representar pels moviments de defensa del territori una exhibició de múscul no vista mai des dels finals del tardofranquisme -amb el desviament del riu Llobregat i la seva contaminació com a teló de fons-. La plataforma ‘Delta Viu‘, havia de recollir en certa mesura el testimoni amb la continuïtat d’aquella lluita davant les amenaces que afronta contínuament un territori com el delta del Llobregat, atapeït d’infraestructures i amenaçat constantment per l’especulació urbanística. Es tractava, segons ‘Delta Viu’, d’aprofitar la xarxa d’entitats i persones compromeses creada durant aquells mesos. La iniciativa nascuda a finals del 2012 però, es va esvair al cap d’un parell d’anys, desprès de perdre el seu impuls inicial, i s’extingí deixant un buit a la comarca com a un agent mobilitzador i generador de debat públic, un buit que poc a poc han intentat omplir una sèrie de moviments de nova creació.
Davant la nova ofensiva urbanística, s’han afegit a l’activisme tradicional dels grups ecologistes de la comarca com DEPANA, ‘Ecologistes en Acció‘, ‘SOS Delta de Llobregat‘, Grup Ecologista Quercus, o la Saboga, una sèrie de moviments de caire molt més veïnal, com poden ser ‘Salvem l’Olla de Rei‘ i ‘Defensem el Castell‘ de Castelldefels, ‘Salvem el Calamot‘ de Gavà, ‘No mes blocs‘ a l’Hospitalet, o ‘Salvem Oliveretes‘ a Viladecans. A totes aquestes plataformes, també hem d’afegir la plataforma “Ni un pam de terra!” del Prat de Llobregat constituïda el passat 18 de gener. Tots aquests moviments repartits per la comarca, conformen un espai destinat a conscienciar a la població de la devastació ecològica del entorn que patirà el Delta del Llobregat i que segons ‘Ecologistes en acció’, “perdrà el seu caràcter agrícola per convertir-se en un subproducte urbà envaït per la implantació d’activitats industrials i la proliferació de grans infraestructures”.
De la pressió a l’acció
Per evitar aquestes actuacions, els moviments ecologistes del delta de Llobregat preparen mobilitzacions de cara les pròximes setmanes, alhora que pressionen les administracions perquè s’avinguin a revisar els plans urbanístics que -insisteixen els experts- haurien de garantir la regeneració del Delta i el tractament de la zona amb criteris de sostenibilitat.
Amb aquest objectiu, han plantejat diverses actuacions jurídiques perquè es paralitzin les accions més lesives mentre estudien alternatives que tenen a veure amb la conservació dels estanys amenaçats, la defensa dels corredors ecològics amenaçats pels plans urbanístics i la qualitat de l’aigua, accions per les quals reclamen el concurs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquest sentit, DEPANA afirma: “Cal trobar una taula que eviti que les administracions es passin les responsabilitats les unes a les altres”.
Salvem el Calamot fa una crida a la mobilització per aturar la urbanització del darrer corredor biològic.
En paral·lel a això, “Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent” exigeix que el Pla Urbanístic de Ponent s’obri a la participació i el disseny de la ciutadana perquè “fins ara els veïns de Gavà i Castelldefels s’han trobat amb un procés completament opac i sense debat públic”. Segons la plataforma, “qualsevol política d’urbanisme ha de ser transparent i posar en el centre de les prioritats la vida de les persones i la protecció del medi que l’habiten”. El Pla de Ponent representa la urbanització del corredor ecològic que connecta els espais protegits del Garraf i el parc agrari del Baix Llobregat. En aquest cas, l’objectiu és utilitzar 200 hectàrees del turó del Calamot, la riera de Canyars i el pla de Queralt (entre Castelldefels i Gavà), per construir cinc mil habitatges, diversos equipaments i noves xarxes viàries.
En espera de què facin la resta d’institucions i organismes públics, la plataforma ha convocat una primera marxa pel 14 de març a Gavà. I és que, segons afirmen, després dels sacrificis que ha sofert el Delta, la implementació de noves infraestructures pot sentenciar un dels patrimonis naturals més importants del sud d’Europa.
La darrera de les zones humides de Castelldefels sota amenaça
A Castelldefels, l’estany podria perdre la resta dels aiguamolls que queden intactes i, de retruc, un reguitzell d’espècies animals. Concretament els ocells Martinet Menut, Xot, Falcó Peregrí i l’Astor, a més de rèptils, amfibis i diversos insectes i fong, sense oblidà l’eriçó clar, molt amenaçat a Catalunya. La urbanització de la zona, prevista per ampliar l’aparcament de l’ICFO i a la qual la Junta de Govern de Castelldefels va donar llum verda el que ha desfermat les protestes d’experts mediambientals i el col·lectiu veïnal Salvem l’Olla del Rei.
L’Olla del Rei constitueix una de les zones humides inventariades més rellevants del Baix Llobregat, no sols perquè es tracta d’un estany amb un elevat nombre d’espècies animals sinó perquè també integra un patrimoni natural en què les alberedes, els herbassars i les fileres de matolls en garanteixen el manteniment. Però tot i el seu valor biològic, protegit per la Llei d’Espais Naturals, l’any 2005 va quedar parcialment destruït quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va construir-hi l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Malgrat que la mateixa institució havia aconseguit incloure l’estany en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, l’edificació realitzada al costat del Canal Olímpic va provocar greus efectes sobre la població de l’Eriçó clar i altres aus que hi nidificaven.
La darrera zona agrícola de l’Hospitalet en perill constant de desaparèixer
Al contrari del què succeeix a la marge esquerra, on els espais naturals conviuen -no sempre harmònicament- amb les zones urbanitzades, a la marge dreta del Llobregat el panorama és desolador: sobreviu únicament sense urbanitzar Can Trabal, una petita zona agrícola situada al costat de l’Hospital de Bellvitge, que sobreviu sobre la constant amenaça de desaparició. Per evitar aquest extrem, han nascuts en les darreres dues dècades diverses iniciatives, la darrera d’elles “No mes Blocs”, una plataforma veïnal d’oposició al PDU Gran Via. El projecte urbanístic suposa la construcció de 26 gratacels de 105 metres de alçada i la desaparició de la ja citada zona agrícola de l’Hospitalet.
El Aeroport segueix passant el “corró” per sobre el Delta.
Durant els últims mesos els interessos dels lobbies Econòmics locals estan pressionant perquè AENA obri la caixa de pandora i ampliï la tercera pista per facilitar l’accés segregat d’aeronaus més grans. Això suposaria una estocada mortal a la llacuna de La Ricarda i tornar a encendre els ànims dels veïns de Gavà-Mar i Castelldefels.
Associacions de veïns i de Gavà i Castelldefels i la plataforma Prou Sorolls, han protagoniza’t diverses querelles en contra de la direcció d’AENA, sense oblidar-nos també de la Queixa que contra aquesta ampliació té oberta DEPANA a la Comissió Europea.
L’altre gran projecte que impactarà en la plana deltaica és la possible ampliació de l’Aeroport del Prat. Així ho adverteix la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), per a qui l’eixamplament de la infraestructura contradiu els principis conservacionistes que figuren en la Xarxa Natura 2000.
Cal recordar que les obres, licitades pel consorci AENA perquè s’iniciïn entre 2021 i 2022, inclou la construcció d’un edifici satèl·lit T1S, centenars d’aparcaments i una altra plataforma d’estacionament d’aeronaus. Segons DEPANA, això alterarà la Zona d’Especial de Protecció de les Aus i obrirà la porta perquè les administracions justifiquin nous hotels, oficines i centres d’activitat per absorbir els usuaris i treballadors que es mouran pels voltants. “En cas que succeeixi, les aigües superficials i freàtiques del Delta perdran la qualitat que ara tenen, igual que en sortirà perjudicat Cal Dimoni, la zona natural més propera”, diu DEPANA.
Encara que AENA ha volgut minimitzar l’operació i destacar què els nous serveis incrementaran els llocs de treball, l’entitat ecologista assegura que causarà un perjudici letal pel manteniment del Delta. Una opinió compartida per Ecologistes en Acció, segons la qual “si la primera ampliació de l’Aeroport, feta els anys 90 dins del Pla Delta, ja va suposar un gran impacte ambiental, aquesta pot acabar amb la resta d’un enclavament clau per a la reproducció de centenars d’ocells que transiten cap el sud del Mediterrani”. L’ampliació de l’aeroport és una demanda dels grans lobbies econòmics, com Foment del Treball o la Cambra de Comerç, mentre que genera rebuig dels comuns,com han manifestat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler.
Al Prat, projectes per urbanitzar fins al darrer “pam de terra”
Al Prat, atenent als plans urbanístics municipals de les Àrees Residencials Estratègiques , els ARE Sud i Nord, sembla que el punt màxim d’urbanització del sol urbanitzable en poc menys d’una dècada si seguim amb l’actual evolució. Després de la construcció de la Pota Sud, a mitjans dels 90, la zona agrícola del Prat ja va patir una forta mossegada pel projecte del Prat-Nord i part del sol agrícola va ser qualificat per l’administració com sol a urbanitzable.
Relacionat amb l’àmbit local també preocupen als ecologistes, i força, el projecte d’autovia entre el port i l’aeroport. Aquest projecte suposarà l’enèsima reducció del nombre d’hectàrees d’un parc agrícola convertit avui per les administracions en una mena de zona de reserva per a la planificació de tota mena d’actuacions i infraestructures imaginables.
