«Al Prat, entre temporals i interins, només a l’administració local, hi ha treballant prop de 350 persones, el que equival a prop de la meitat de la plantilla».
El col·lectiu de treballadors municipals interins del Prat ja fa mesos que es mobilitza per reivindicar i exigeixi una millora de la seva situació laboral que, segons denuncien, no ha fet més que agreujar-se en les darreres dècades a causa de l’abús de la temporalitat i la precarietat que ha anat solidificant-se al llarg dels anys en les diferents administracions públiques.
La problemàtica denunciada recau en el fet de que aquestes treballadores es troben en frau de llei, perquè porten treballant més de tres anys en una plaça que l’Administració encara no ha tret a oposició o a concurs i, per tant, encadenant contractes temporals. Segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), aquesta situació és il·legal, encara que aquesta prerrogativa s’ha incomplert en multitud d’ocasions per part de diverses administracions públiques. Així, una treballadora pot ocupar la mateixa plaça durant anys, però si finalment es convocaren oposicions i no aprovés l’examen, es quedaria sense feina i sense dret a cap indemnització.
La temporalitat d’algunes administracions públiques catalanes hauria de baixar un 40%
La temporalitat fa anys que és un problema arreu, però dins el sector públic ho és d’una manera especialment rellevant per la quantitat de gent que hi treballa i per ser, al cap i a la fi, òrgans gestionats per les administracions públiques. Administracions que sovint parlen de caminar cap a unes condicions de treball dignes. Tot i així, els números ni tan sols s’apropen al compromís que van adquirir en dos acords fets l’any 2017 i 2018. Segons aquests, la funció pública no hauria de superar una temporalitat del 8%.
Les dades de temporalitat d’unes administracions i altres són molt diferents, però totes superiors al 8% que es busca. A la Generalitat hi ha més de 70.000 treballadors temporals que representen més del 50% de la plantilla. A les administracions locals està per sobre el 25% de temporalitat amb més de 21.000 treballadors. A banda, a les universitats hi ha més de 3000 persones afectades. I aquí no es té en compte el personal associat, perquè aquest és un tema a part. De fet, segons fonts sindicals hi ha més de 10.000 professors associats que estan en frau de llei que també hauríem de comptar dins la temporalitat.
Al Prat, entre temporals i interins només a l’administració local hi ha treballant prop de 350 persones, el que equival a prop de la meitat de la plantilla.
El Passat 18 de juny, interins de l’Ajuntament del Prat i de la resta de l’estat van protagonitzar una jornada de vaga convocada per sindicats alternatius i plataformes d’interins per denunciar la seva situació. Fins a 108 treballadors de l’Ajuntament del Prat van secundar aquesta convocatòria. Protagonitzant una jornada de protesta que va visitar diferents instal·lacions municipals, com el Cèntric, les oficines del carrer del Centre o l’ajuntament de la plaça de la Vila.
Les sentències del TJUE confirmen que s’ha estat cometent un abús
A nivell jurídic la situació, després d’haver passat per diverses sentències, està en què el març del 2021 una nova sentència el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que les renovacions automàtiques per llei també impliquen contractes successius, amb la qual cosa torna a remetre als tribunals espanyols per a les mesures de prevenció i sanció. Les sentències del TJUE confirmen que s’ha estat cometent un abús pel que fa a la temporalitat a les administracions públiques, tot i sempre es remet als tribunals espanyols per a la determinació de la prevenció i la sanció d’aquest abús.
Les administracions indemnitzaran amb 20 dies per any treballat els interins que perdin la plaça
Una anomalia que successius governs espanyols han estat incapaços de revertir i a la qual ara es pretén posar solució amb el pacte assolit aquest dilluns entre els sindicats UGT, CCOO i CSIF i el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta.
L’acord, que va ser aprovat pel Consell de Ministres aquest dimarts, contempla la regularització dels interins que portin més de tres anys com a tal mitjançant un concurs oposició que estarà obert a tothom que vulgui presentar-se. En el cas de que un interí no aprovi l’examen rebria una indemnització de 20 dies per any treballat, la corresponent amb un acomiadament objectiu.
“L’acord no compleix amb la jurisprudència europea: ni els processos selectius serveixen com a sanció a l’abús ni la indemnització establerta és dissuasiva, no compleix ni molt menys”, declara Cristina Grúas, presidenta de la Coordinadora Estatal de Personal Públic Temporal que agrupa les plataformes d’interins, els col·lectius de treballadors que més hostilitat han mostrat a l’acord.
Fa temps que els col·lectius de treballadors interins reclamen a les administracions públiques, que compleixin la directiva 1999/70 de la Unió Europea, i denuncien que l’acord assolit segueix sense legislar conforme a la normativa europea.
“Ho han negociat tot els sindicats de la taula que no ens representen, tenen els seus negocis d’acadèmies d’oposicions i l’acord no contempla l’única cosa que protegeix el treballador que és esdevenir fitxe a plantilla, l’estabilització”, afegeix Grúas en declaracions recollides per 20 minutos
Les plataformes d’interins clamen contra l’‘Icetada’
La sentencia del TJUE que va marcar el camí que havia de prendre l’Estat per a combatre l’excessiva temporalitat en el sector públic al març de 2020 va resoldre sobre dos casos de dos interins que havien denunciat abusos que les indemnitzacions havien de tenir un caràcter dissuasiu, és a dir, ser les corresponents a un acomiadament improcedents, i va rebutjar que les oposicions obertes fossin una solució adequada per no sancionar el mal comportament de l’Administració.
En aquesta sentència i la directiva 1999/70 s’escuden les plataformes d’interins, organitzades més enllà dels sindicats majoritaris, per rebutjar l’acord aconseguit entre els sindicats CCOO, UGT i CSIF i Miquel Iceta. Aquest tres sindicats, no obstant això, van celebrar el dilluns l’acord. CCOO ho va qualificar com una “fita”, mentre que CSIF, el sindicat majoritari del sector, va considerar que l’acord posarà “veda d’una vegada per sempre a l’abús de la contractació temporal”.
Per contra la Coordinadora Estatal de Personal Públic Temporal (CEPPT) ha qualificat d’‘Icetada’ el reial decret acordat. consideren que el pacte no aconseguirà disminuir de manera substantiva la temporalitat al sector públic, que no té prou sancions per evitar que les administracions perseverin en el seu abús de la figura de l’interí i que reconeix indemnitzacions insuficients per als interins que perdin la plaça.
