«Turquia s’ha convertit en una “presó per a periodistes”. I el dubtós honor es deu, en bona part, a l’ofensiva judicial que es desencadena després de la temptativa de cop d’Estat del 15 de juliol de l’any passat».
x El Temps
És un títol, val a dir, que no era nou per al país: el 2012 i el 2013 també l’ostentà, amb 72 periodistes i personal que els assistia empresonats. A hores d’ara, aquesta esgarrifosa xifra ha crescut fins els 200 des del juliol de 2016. Però la fal·lera punitiva de l’Executiu conservador de Recep Tayyip Erdogan no entén de dobles nacionalitats. El periodista turco-alemany al Die Welt, Deniz Yücel, compleix condemna en un penal turc acusat de tenir lligams amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat una organització terrorista per Turquia, els EUA i la UE.
Ara, el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP en les seves sigles en turc) hi ha tornat: aquest cop, l’arrestat ha estat un periodista i escriptor turco-suec, Hamza Yalçin. Tot i que, per dur-ho a terme, ha comptat amb el suport d’un altre Govern: el de l’Estat espanyol. Quelcom que ha generat malestar entre les autoritats sueques.
A Yalçin l’arrestaren a l’Aeroport del Prat en un viatge amb què va fer escala a Londres el passat 3 d’agost. Al control de passaports, els ordinadors de la policia espanyola van donar l’alarma: una ordre de l’Interpol exigia la detenció. Els agents el dugueren al jutjat de guàrdia del Prat del Llobregat, i el magistrat, al seu torn, l’enviaria a l’Audiència Nacional Espanyola de Madrid. Aquest organisme decretà l’ingrés a presó.
La reclusió de Hamza Yalçin ha desfermat la indignació de les organitzacions en defensa dels drets dels periodistes. La divisió sueca de Reporters Sense Fronteres, en boca del seu portaveu, Jonathan Lundqvist, ha mostrat la seva preocupació perquè periodistes exiliats puguin ser arrestats. I és que l’escriptor turco-suec fa 34 anys que viu a Suècia, on milita a l’associació PEN Internacional. En un sentit semblant al de Lundqvist, la portaveu d’aquest col·lectiu, Elisabeth Asbrink, ha posat èmfasi en “la falta de respecte” d’Erdogan per als ciutadans de la Unió Europea (UE). Asbrink ha exigit, taxativa, que el Govern suec ha de fer tot el que sigui a les seves mans per alliberar Yalçin.
El Govern turc l’acusa d’haver insultat Erdogan i de tenir vincles amb el grup DHKP-C, autor de diverses accions armades en territori turc, la més sonada de les quals fou el segrest i assassinat del fiscal Mehmet Selim. En la seva defensa, Kurdo Baksi, amic del periodista empresonat, recorda a EFE que Hamza Yalçin no trepitja Turquia des de 1998, quelcom que complicaria la possibilitat que establís lligams amb cap grup terrorista.
Risc de tortures
Turquia disposa ara d’un termini de 40 dies per formalitzar l’exigència d’extradició i presentar l’imperatiu expedient d’acusació, d’acord amb el que estableix el Conveni Europeu d’Extradició. Encara que hi ha entrebancs: el dinovè article de la Carta de Drets Fonamentals de la UE estableix que ningú no podrà ser retornat, expulsat o extraditat a un Estat en què corri un greu risc de ser sotmès a pena de mort, tortura o altres penes o tractes inhumans o degradants.
L’informe anual d’Amnistia Internacional (AI) d’enguany era clar: els casos de tortura i maltractament s’han disparat a partir de la temptativa de cop d’Estat del juliol de 2016. I les investigacions que hauria de fer un país que diu voler complir els anomenats criteris de Copenhaguen, els barems de respecte als drets humans de la UE, no han anat pel bon camí. Fins a 40.000 persones han romangut detingudes sense judici durant un estat d’excepció que ja fa més d’un any que dura.
L’informe no escatima en duresa: el Govern turc ha rescatat pràctiques de tortura que estaven prohibides. Els detinguts no tenen accés a advocats durant cinc dies i quan poden triar-ne un no és el que voldrien, sinó el que li proveeix l’Estat que els té captius. Les ONG i grups pro-drets humans del país han estat perseguits i acusats de ser instruments en mans dels gülenistes, els seguidors del clergue islàmic Fethullah Gülen a qui l’executiu d’Erdogan acusa d’estar darrere del cop d’Estat. A tot això s’exposa Hamza Yalçin si l’Estat espanyol transigeix davant la demanda turca.
La pilota és a la teulada de l’Audiencia Nacional espanyola i del Govern d’Espanya, qui té l’última paraula.