El dimecres vinet 11 de maig l’Associació d’Escriptors d’EL Prat ‘Tintablava’ ens convida a debatre sobre l’evolució i el futur de la protecció del Delta, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals. L’acte tindrà lloc a les 19.15h a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric.
Els ponents de la xerrada, José Gàrcia de DEPANA i Raul Bastida de SOS Delta, intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit, tot exposant els Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.
30 anys de la declaració de les reserves naturals
En els anys 80, recentment estrenada la plena competència pel que fa a gestió i protecció del medi natural, la Generalitat de Catalunya agafa amb interès aquesta nova competència.
En 1985, la pionera Llei d’Espais Naturals marca una fita històrica en tot l’Estat. Com a conseqüència directa es comencen a protegir de forma específica els aiguamolls del nostre País. Al juny de 1987 es publica el primer decret de protecció per al Delta del Llobregat, es creen les Reserves Naturals del delta del Llobregat. A partir d’aquest moment les històriques disputes entre “Barcino” i “la Gent del Fang” es traslladaran a un nou escenari: la protecció legal dels espais naturals.
Aquesta nova forma de lluita territorial transcorre per un camí paral·lel a la resta que des de ja feia anys s’havien vingut succeint en defensa de la idiosincràsia pratenca.
En 1992 s’amplia la protecció a nous espais que són inclosos en l’anomenat Pla Espais Interès Natural del Delta. El mateix any s’inicia un nou camí, més aviat una sendera, que a poc a poc s’anirà fent més gran, s’inventaria l’IBA[1] del delta del Llobregat, comença a sentir-se parlar de la protecció europea…
En 1994, en plena efervescència concertacionista en la que sembla dilucidar-se el futur del país i part del món mundial, desembarca al delta la ZEPA[2], directament arribades de la Comissió Europea a Brussel·les. Les zones ja protegides i algunes noves passen a ser “protectorat” de la UE.
Pota Sud, autovia del Llobregat, desviament del riu Llobregat, ampliació del port i l’aeroport, se succeiran en els següents deu anys produint un impacte significatiu sobre l’entorn natural. Gràcies a la fiscalització de la UE i a les diverses denúncies que presenten els grups ecologistes, les diverses administracions de l’Estat, especialment la Generalitat que té plenes competències ambientals, es veuen obligades a plantejar compensacions pels impactes de les obres.
L’any 2006, una part d’aquestes compensacions es plasma en una nova ampliació de les zones protegides per l’UE en el delta del Llobregat. No obstant això, l’ampliació aprovada és manifestament insuficient per assegurar el futur d’aquests espais després de tot l’esdevingut en el Pla Delta i el seu impacte territorial. Gràcies a un contenciós plantejat per l’ajuntament del Prat, en el 2012 i mitjançant sentència s’incorpora la Pineda de can Camins a la xarxa de protecció comunitària.
Al 2015, l’Estat espanyol, pressionat per la Comissió Europea es veu obligat a incorporar tot el litoral marí del Prat i Viladecans dins de la ZEPA del Delta, ja que, prèviament la Generalitat s’havia negat a fer-ho. En el 2016 i una altra vegada com a conseqüència de les denúncies de l’organització ecologista DEPANA, la Comissió Europea torna a pressionar a la Generalitat per incorporar nous espais i incrementar el nivell de protecció dels mateixos.
Al 2017, transcorreguts 30 anys del primer decret de protecció, el set pot tornar a ser important per a aquest nostre sofert Delta…
[1] IBA: Acrònim en anglès d’Àrea Important per a les Aus.
[2] ZEPA: Zona d’Especial Protecció per a les Aus.
