«Un treball sobre la recent ampliació de l’aeroport del Prat i l’impacte sobre les zones naturals del Delta, posa al descobert el grau de compliment real de totes les mesures compensatòries anunciades a l’Estudi d’Impacte Ambienta».
«L’estudi de Berta Castellà conclou que les mesures promeses van ser una mera distracció o maniobra de maquillatge amb l’objectiu d’obtenir el vist-i-plau de les autoritats europees per permetre l’ampliació».
L’ampliació de l’aeroport del Prat va suposar la creació de la tercera pista (molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar) i l’ampliació de la pista principal, molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar, la urbanització per crear la ciutat aeroportuària, la nova terminal, el desviament de la carretera C-31 i la construcció d’altres infrastructures viàries associades.
Per dur a terme aquestes actuacions que afectaven a una Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA), l’Estat va haver de demanar permís a la Comissió Europea i invocar “razones imperiosas de interés publico de primer orden, incluidas las de índole social y económica”, segons l’article 6.4 de la Directiva d’Habitats.
Els impactes
Els impactes més significatius van ser: pèrdua de pineda litoral sobre sorrals i antigues dunes a la Ricarda i Can Camins, hàbitat d’interès prioritari que albergava espècies de orquídies i important corredor biològic); pèrdua de 2 Ha de ZEPA al Remolar (i inclusió d’il·luminació d’aproximació dels avions i altres dispositius dintre de la ZEPA); desaparició del Pas de les Vaques, indret situat entre l’aeroport i la maresma del Remolar, on hi havia marjals i plantes halòfilas que formaven el salicornial més gran del Delta.
També van desaparèixer les llacunes del Club De Golf del Prat (excepte la Roberta), així com les restes de l’estany de l’Illa i les zones humides adjacents residuals però amb potencialitat de recuperar-se, cas d’haver-se fet una gestió adient de l’indret. Entre els impactes dels accessos a l’aeroport destaca el desviament de la C-31 que va suposar la desaparició de la major par de la maresma de Can Sabadell, poblada bàsicament per jonqueres (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae) i amb claps de salicornar, així com la pèrdua de superfície natural per causa dels aparcaments, que fan al seu torn un efecte barrera addicional a la ja dificultosa connectivitat entre la banda N i S de l’autovia de Castelledefels (C-31). En conjunt, es van perdre centenars de hectàrees de zones naturals, canals i zones inundables.
Declaració d’Impacte Ambiental, promeses incomplertes
Per a compensar tot això, a la Declaració d’Impacte Ambiental (D.I.A.) es van proposar mesures correctores de l’impacte, que en la seva gran part, com s’ha pogut demostrar en aquest estudi, no s’han dut a terme. La creació d’un corredor biològic litoral no es una realitat degut a que als terrenys residencials de l’exèrcit que encara hi són, i a que la carretera que creua el corredor perpendicularment impedeix la connexió litoral entre el Remolar i la Ricarda.
Al corredor ecològic Remolar-Reguerons no existeix a la pràctica: només s’ha fet un pas subterrani però sense naturalitzar els voltants ni la riera de Sant Climent, i encara té els murs de ciment de 3m d’alçada. A més a més, posteriorment es va construir el camí de les Filipines de Viladecans, sense pas per la fauna, i a aquestes carreteres es dona una gran mortalitat de fauna, sobre tot en època de cria i nidificació.
Una altra mesura prevista era l’apantallament paisatgístic davant l’impacte de la nova C-31, i simplement s’han ficat unes tanques de fusta que donen una bona imatge, però no fan cap funció envers la natura. Tampoc s’ha millorat la permeabilitat de la antiga C-31 al seu pas per la riera de Sant Climent, on els murs encara són de ciment.
Les úniques mesures que s’han dut a terme són: l’eliminació de la carretera local que passava pel mig de Can Sabadell, la naturalització de l’estany de la Roberta, la recreació parcial d l’estany d’Illa, i la zona tampó entre la ciutat del Prat i l’aeroport. Tot el tram d’aquesta antiga carretera al voltant de la entrada a les reserves havia de ser desmuntada, segons la D.I.A., deixant només un camí de emergències.
Un pàrquing sobre una ZEPA
En lloc d’això, s’ha reconstruït la carretera per accedir al nou pàrquing de taxis que donen servei a la T1. Aquest pàrquing s’ha construït a sobre de la mateixa zona ZEPA i del teòric corredor biològic, sense cap tramitació ambiental i sense D.I.A.. Els fets han siguts posats per DEPANA en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient donat que podrien ser constitutius de delictes ambientals per par d’AENA.
Pel que fa a la creació de llacunes costaneres, se n’ha fet una de molt petita prop de l’antiga desembocadura de l’estany de l’Illa, i al voltant ens trobem unes instal·lacions de bombeig d’aigua de mar cap a la nova dessalinitzadora del Prat, un pàrquing i un gran edifici per a un escola nàutica. És a dir, que la manca de planificació i visió d’aquest corredor biològic l’ha malmès amb actuacions que han fragmentat encara més el territori.
Més espais no recuperats
Tampoc no s’han recuperat zones inundables ni marjals a Can Sabadell. Els espais propietat d’AENA que s’havien d’adequar com a zones humides, no s’han tocat, i no s’ha restaurat el marge esquerra de la riera Roja. La renaturalització la pineda de Can Camins s’ha fet parcialment, i es tallen els arbres quan passen una certa alçada per temes de seguretat aeronàutica. Pel que fa a la fauna aquàtica, no s’ha fet cap mesura donat que no s’han creat noves zones humides, ni s’han excavat ni creat noves llacunes per a oferir una continuïtat dels aiguamolls.
Una mesura d’especial rellevància que no s’ha complert ha estat la creació d’un centre de reproducció d’espècies d’aus amenaçades per contribuir en la recuperació de la diversitat als aiguamolls. S’hi va traslladar el CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins), amb una funció res a veure amb els espais naturals que va destruir l’aeroport.
Les mesures “reals”
Segons l’estudi, les úniques mesures que s’han dut a terme són l’eliminació de la carretera local que passava pel mig de Can Sabadell, la naturalització de l’estany de la Roberta, la recreació parcial de l’estany d’Illa i la zona tampó entre la ciutat del Prat i l’aeroport. El que s’ha fet, ha estat amb pocs recursos i deixadesa. Tampoc hi hagut seguiment de l’efectivitat en la millora de la fauna, la flora, el paisatge, i la connectivitat ecològica.
Per tant, es pot concloure que les mesures promeses van ser una mera distracció o maniobra de maquillatge amb cap voluntat de millorar els ecosistemes, sinó d’obtenir el vist-i-plau de les autoritats europees per permetre l’ampliació.
Annex:
Presentem el treball de recerca de una estudiant de 2n de Batxillerat, Berta Castellà. Versa sobre la recent ampliació de l’aeroport del Prat, l’impacte sobre les zones naturals del Delta, i sobre el grau de compliment de les mesures compensatòries que proposava el Estudi d’Impacte Ambiental i la seva Declaració de d’Impacte
