Dimecres passat Lluís Tejedor va assistir acompanyat de la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, el conseller català de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; i del primer tinent d’alcalde de Sant Boi de Llobregat José Ángel Carcelén, al polemic acte de col·locació de la primera pedra de les obres de construcció del tren llançadora que el 2018 connectarà l’estació de Barcelona-Sants amb les dues terminals de l’aeroport de Barcelona-El Prat, una infraestructura que costarà 268,4 milions d’euros.
Un inici d’obres acompanyat per la polèmica
Per la seva part la batllessa de Barcelona, Ada Colau no va assistir a l’acte. La batllessa va insistir que per a l’ajuntament de barcelona les obres del tren llançadora que unirà el centre de Barcelona amb la T1 de l’Aeroport d’el Prat ‘no són una prioritat’. L’ajuntament, ha afegit, ‘no les hagués fet’ perquè hi ha ‘altres mecanismes de transport i està prevista la propera arribada de la L9’. És més, Colau ha reiterat que la ciutat te ‘altres prioritats que no poden esperar i que es troben estancades’, i ha posat com exemples les obres de l’estació i l’accés a La Sagrera, millores a rodalies o els accessos ferroviaris al port de Barcelona.
Durant l’acte inaugural, mitja dotzena de membres del sindicat Unió de Pagesos s’han manifestat en contra del projecte amb una pancarta en què es podia llegir ‘No més agressions al Parc Agrari’.
El tren llançadora i l’aposta de l’ajuntament del Prat per l’AVE, entre la hipocresia, l’oportunisme, i l’especulació urbanístic
L’entrada del AVE a Barcelona és va fer pel lloc amb més dificultats perquè així ho van pactar Lluís Tejedor, Celestino Corbacho i Joan Clos des dels seus ajuntaments, El Prat, Hospitalet i Barcelona respectivament, amb les altre administracions implicades. Aquest tren per l’actual traçat els anava perfecte per afavorir els interessos constructius que tenien uns i d’altres a la zona del Prat Nord, a la Marina de l’Hospitalet, a la Gran Via i als voltants de Sans i la Sagrera.
Han estat moltes propostes d’arribada del AVE en el llarg dels anys, un debat que es remunta als temps d’Alvarez Cascos al ministeri de Foment, i en el plantejament del qual sempre va voltar l’arribada d’aquesta infraestructura directament a l’aeroport com a objectiu. Cal recordar els hilarants bucles i bunyols surrealistes, que eren totes acceptades per la nostra alcaldia, que tot i pertànyer a un partit com ICV, que a la resta del territori es presentava com a contrària a aquests trens, aquí tenia un discurs totalment diferent al que deien defensar als seus programes polítics, on defensava un model basats amb els trens 200 de tecnologia pendular com a alternativa als Tres d’Alta Velocitat (AVE) tot vinculant-ho a la defensa del tren com a servei públic i el seu impacte sobre el medi ambient, i que avui en dia s’ha demostrat com una infraestructura altament deficitària i esquitxada pels escàndols de corrupció.
La desestimació de la proposta d’arribada directa de l’AVE a l’aeroport per raons econòmiques i de “dificultat tècnica” i la seva substitució per trens llançadera, van portar al consistori pratenc a fer una moció l’any 2004 amb el vot de tots els partits polítics exigint que l’estació intermodal es fes al Prat com havien pactat l’any anterior. Tots els partits a una. Finalment el gener del 2005, s’aprovava per part del govern espanyol aquesta estació intermodal a la nostre població, sense desestimar-se la construcció en un futur d’una altre al mateix aeroport. A partir d’aquest moment i amb tots els partits del consistori favorables es comença a plantejar el boom especulatiu del denominat del Prat Nord, ara paralitzat per l’esclat de la bombolla immobiliària.
_______________________________________________________
