Al Prat retrocedeix l’ús habitual del català. Així ho revela les dades facilitades a l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023, fetes públiques el passat mes de desembre, en que assenyalaven una caiguda dràstica de l’ús habitual del català arreu del territori.
Més enllà del panorama general, aquesta enquesta demostra una tendència que fa anys que es repeteix i empitjora: l’estat totalment crític de la llengua al Prat de Llobregat, on el català és la llengua habitual de només un 12% de la població, mentre que el 2018 aquesta dada se situava dos punts per sobre, en el 14%. El castellà, en canvi, és la llengua habitual d’un 69,5% de la població pratenca i de la resta del sud de la comarca del Baix Llobregat.
El sud del Baix Llobregat registrà una rebaixa de 2,6 punts en l’ús del català de forma quotidiana en 5 anys
La dada del 12,2% de població del sud del Baix Llobregat que fa servir el català de forma habitual, suposa més de la meitat que el percentatge registrada a la zona metropolitana. En contrast, al 69,5% que declaren parlar habitualment en castellà i un 8,6% fer ús de castellà i català en igualtat de condicions.
Aquestes dades contrasten amb els indicadors referents a la comprensió del català (93%), el coneixement de la parla (70,8%), la lectura (79,7%) o l’escriptura (57,3%).
Per tant, lo que venen a reflectir els resultats de l’enquesta, és que tot i que la població té prou habilitats per fer servir la llengua de forma habitual, no ho fan. Segons l’enquesta un dels motius rellevants seria el fort creixement demogràfic de persones que no tenen coneixements previs de català.
Unes dades sobre l’ús social del català molt per sota de les de la resta del territori
A nivell global les Terres de l’Ebre es situen en primera posició d’ús quotidià del català amb un 66,8%, seguides de les Comarques Centrals (59,6%), Ponent (51,1%) i l’Alt Pirineu i Aran (50,5%). Per sota del 50% se situen els àmbits de les Comarques Gironines (45,0%), el Camp de Tarragona (37,9%), el Penedès (34,6%) i finalment la zona metropolitana de Barcelona.
Segons l’enquesta sobre la població en persones majors de 15 anys l’àrea metropolitana de Barcelona mostra els valors més baixos en ús quotidià (un 24,7%) mentre que el Baix Llobregat sud ens deixa dades encara més baixes.
En quant l’autovaloració sobre el coneixement que es té del català (entendre, saber parlar, saber llegir i saber escriure), els percentatges més elevats són a les Comarques Centrals (75,0%) i l’Alt Pirineu i Aran (73,1%).
Al municipi de Barcelona, en relació amb el coneixement del català, el 91,9% de la població de 15 anys o més declara entendre el català, el 82,9% saber-lo llegir, el 77,7% saber-lo parlar i el 62,4% saber-lo escriure.
Una immersió que no s’aplica
El retrocés de l’ús del català a gairebé tots els territoris, evidència en part el fracàs de les polítiques de normalització lingüística iniciades a mitjans dels 80. Les dades evidencien unes polítiques d’integració fallides en totes les onades migratòries, un model d’immersió lingüística que no s’ha aplicat i la incapacitat d’haver fet del català una llengua útil per al dia a dia als nostres municipis.
Com passa en molts altres municipis de l’àrea metropolitana, el model d’immersió lingüística no s’ha aplicat amb eficàcia al Baix Llobregat. “Hi ha una clara diferència entre les escoles de primària, on sí que sembla que els mestres parlen en català als infants, i els instituts, on la pràctica queda a criteri de cada professor. Com que inspecció no controla absolutament res, la sensació a secundària és que ja no és necessari d’utilitzar el català. La majoria dels alumnes l’entenen, però tenen dificultats per a parlar-lo.
Hi ha molts docents amb consciència lingüística, però també una minoria que rebutja d’utilitzar-lo. N’hi ha que fan la major part de les classes en català, però canvien fàcilment de llengua, sobretot amb els alumnes racialitzats, cosa que no els ajuda en la igualtat d’oportunitats. Això és demolidor en un centre on el 100% dels estudiants parlen castellà entre ells. Als alumnes els demanen només ocasionalment que parlin en català, i al cap de la setmana hauran dit poques frases en aquesta llengua.”
_____________________________________________________
Informació relacionada:
Fomentar l’aprenentatge del català a través de les parelles lingüístiques i el voluntariat
![[15 gen] Activitat de danses folk tradicionals al Casal la Llavor](https://alaguait.cat/wp-content/uploads/2026/01/615580171_18302317057286612_7600754334534945054_n-75x75.webp)