x Campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’
Han hagut de passar quatre anys perquè els membres de l’equip de govern d’ICV-PSC reconeguin que al nomenclàtor del Prat hi ha carrers dedicats a personatges franquistes i s’hagin decidit a treure’n alguns. Que a l’any 2013 això passi, a més de ser una vergonya, explica moltes coses de l’amnèsia històrica sobre la que s’ha construit aquesta societat. Que un equip de govern, que teòricament es declara hereu de les víctimes del franquisme, hagi trigat tants anys en reaccionar a la demanda d’esborrar-los, quan hauria de ser, i així es va declarar, totalment favorable i coincident amb la mateixa, explica moltes altres sobre com afecta l’exercici del poder, generant actituds autoritàries i de menyspreu cap a tot el que no controla i pugui assenyalar-li alguna equivocació, i també sobre la qualitat d’aquesta democràcia, convertida en un monopoli tancat únicament a la iniciativa dels partits.
Han passat quatre anys des del 2009 en que 15 entitats i col•lectius pratencs vem iniciar la campanya “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers”. Si l’ajuntament ha trigat tant en canviar tres carrers no és perquè no fos una evidència la seva relació amb el franquisme ni fos impossible canviar-los abans, sinó que és com una mena de càstig per com hem volgut que anés el procès des del principi: impulsat des de la societat civil, evitant que la memòria històrica es barregés en un debat partidista, defugint l’apropiacionisme de sigles i el repartiment de medalles que no pertoquen per part d’institucions. Això, com és obvi, no ha agradat als que porten anys convertit la memòria històrica de l’antifranquisme en una eina propagandística per legitimar uns actuals mandats, i amb aquesta desídia i retard és com han volgut respondre.
Han passat quatre anys de campanya persistent, des d’aquell primer homenatge a les víctimes del franquisme que ens van intentar prohibir, presentant una moció al ple per canviar els noms dels carrers, organitzant cada Festa Major un cercavila antifeixista amb l’assistència de centenars de persones, anant a les reunions de la comissió de nomenclàtor, difonent i explicant la relació amb el franquisme d’aquestes persones, informant als veïns d’on viuen, insistint amb repetides instàncies al consistori perque resolés l’assumpte, fent accions de denúncia als mateixos carrers, etc. En aquests anys s’han aconseguit avenços dels que ens sentim contents i en bona mesura responsables, com la retirada de plaques del Ministerio de la Vivienda franquista de fa uns anys, i com ara la retirada dels noms dels tres alcaldes.
Han passat quatre anys però encara queden quatre carrers. La relació amb el franquisme no és únicament atribuible als alcaldes, està també íntimament lligada al mossèn del període, rector Farrès i Poch, i al farmaceútic falangista Josep Guilera, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs repressaliats, i tots dos figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de Victor Casanovas i el rector Martí i Piñol, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al carrerer és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi.
Si bé ens alegrem i felicitem per la retirada dels tres alcaldes, denunciem el manteniment d’aquests altres quatre. Com també volem denunciar la manca de transparència que hi hagut, per la població en general però especialment cap a nosaltres en ser part directament implicada en l’assumpte, per conéixer els criteris que han portat a canviar uns noms i no d’altres. La mateixa manca de transparència que s’ha donat en la selecció dels nous noms, dels que desconeixem totalment quin ha estat el criteri per escollir-los, i lamentem que a més de no donar-se per mitjà de cap procés participatiu, s’hagi perdut una oportunitat única per homenatjar les víctimes del franquisme que continuen sense tenir cap carrer que els recordi a la nostra població.
Per últim considerem un fet, diguem-ne que poc elegant, que l’avís d’aquests canvis de carrer després de quatre anys se’ns hagi comunicat amb només dos dies d’antel•lació, no voldríem veure en això un intent premeditat per intentar impedir la nostra intervenció en el mateix, la qual hem hagut de demanar aquest matí amb caràcter d’urgència. Agraint el fet de que se’ns hagi permés parlar, com voldriem haver-ho pogut fer en totes les parts d’aquest llarg procés.
Per la memòria històrica, pel record i homenatge de les víctimes del franquisme, pels que varen lluitar per la llibertat i contra el feixisme.
Orgull i dignitat!
