«L’any 2015 en Lluís Serra va ser citat a declarar a l’anomenada querella argentina com a testimoni en relació a l’afusellament del seu pare, un dels batlles del Prat del període republicà».
Avui, cinc anys després que ho fes Lluis Serra Sancho, ha declarat davant la jutgessa argentina María Servini, instructora de la denominada «querella argentina» que investiga els crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista el que va ser ministre d’Interior durant la Transició, Rodolfo Martín Villa.
A Martín Villa se l’acusa de delictes d’homicidi agreujat quan exercia com a ministre durant la els anys de la Reforma democràtica del franquisme i s’investiga la seva responsabilitat en 13 assassinats .
En Lluís Serra al seu torn va declarar a la mateixa causa l’any 2015 com a testimoni, per la seva condició de víctima del franquisme. El seu pare Lluís Serra Giribert va ser afusellament al Camp de la Bota.
Lluís Serra pare va ser batlle del Prat del Llobregat entre octubre del 36 i febrer del 1937. moment en que renunciaria al càrrec per marxar al front on creia que podia ser més útil. Va lluitar a la Batalla de l’Ebre, i el van detenir el gener del 1939 quan es dirigia a la frontera francesa. El van torturar i el van condemnar a mort “per auxili a la rebel·lió”.
La mare de Lluís Serra va anar fins a Burgos per intentar que no matessin el seu marit. Va entregar una carta que li havia escrit una important família de Barcelona al secretari de Franco. Tot va ser inútil.
La querella argentina repudia les cartes dels quatre expresidents espanyols en suport a Martín Villa
Tornant a Martín Villa la seva declaració ha estat envoltada de polèmica. Els familiars i víctimes del franquisme han declarat que no donen crèdit al fet que quatre expresidents del Govern espanyol intentin pressionar a l’única jutgessa del món que investiga els crims del franquisme.
Felipe González (1982-1996), José María Aznar (1996-2004), José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) i Mariano Rajoy (2011-2018) van coincidir en enviar una carta cadascun a la magistrada argentina María Servini per defensar l’honorabilitat de l’exministre de la Transició.
Les missives que Martín Villa va fer arribar la setmana passada a la jutgessa se sumen els escrits d’altres exministres i exlegisladores, dels exsecretaris generals d’UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, i de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i Miquel Roca, considerats pares de la Constitució.
Davant de les mostres de suport a Martin Villa expressades, CCOO i UGT han optat per desmarcar-se públicament del posicionament dels seus quatre ex-secretaris generals.
Martin Villa va ser Governador Civil de Barcelona, Jefe del Movimiento de la província, Ministre de Governació i Ministre de l’Interior, responsable màxim de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat durant la Transició.
“Rodolfo Martín Villa era ministre de l’Interior i responsable del què passava a carrers i places de l’Estat espanyol. No eren fets aïllats: eren crims d’estat”, denuncien des de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme .
L’estupor dels querellants és encara més gran davant les missives subscrites pels dos expresidents que pertanyen al PSOE. “No puc creure que presidents socialistes facin costat a un genocida com Martín Villa, que secundin fins i tot la Transició”. Amb aquestes paraules reconeix el seu empipament la querellant que va donar origen a la causa, Inés García Holgado, juntament amb el mort Darío Rivas. “No són socialistes, són presidents de dreta”, afegeix en declaracions al diari digital Público.
Informació associada:
“No he odiat ningú, com em va dir el pare abans que l’afusellessin”
Martín Villa, aquell governador “radicalment falangista” de Barcelona
Els crims que «assetgen» l’exministre postfranquista Rodolfo Martín Villa
Crimen y aval en nombre de la clase obrera
Els negocis de Rodolfo Martín Villa
Article publicat en base a informacions pròpies i publicades al digital Público
