El govern municipal desenterra el projecte de Tejedor per dur el tren d’alta velocitat (TAV) a El Prat. Així ho va fer saber durant una trobada amb la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, Maria Eugènia Gay que va tenir lloc el passat 21 de novembre.
Lluís Mijoler va traslladar a la representant del govern espanyol la necessitat de fer operativa l’Estació de l’AVE d’El Prat. “Necessitem que l’Estat es comprometi i afirmi que hi haurà estació d’AVE al Prat que ens connecti amb Atocha”.
Malgrat que va acabar de construir-se l’any 2007, l’estació del tren d’alta velocitat mai ha arribat a entrar en funcionament.
La parada d’AVE a El Prat: Un llarg historial d’anuncis oficials que mai s’ha arribat a concretar
L’any 2010 el govern de la Generalitat va adjudicar per 70 milions d’euros les obres de l’estació intermodal que havia de permetre sobre el paper la connexió entre la línia d’alta velocitat, els serveis ferroviaris de rodalies, de mitja distància, l’enllaç ferroviari amb l’aeroport i el metro (L9, L2 i L1), anunciant que les obres començarien el primer semestre de l’any 2011. Uns plans que van quedar en no res i, a la par, havien de permetre el creixement urbanístic d’El Prat i l’ARE-Prat Nord.
L’entrada de l’AVE a Barcelona, pactada pels alcaldes Lluís Tejedor (El Prat), Celestino Corbacho (L’Hospitalet), Joan Clos (Barcelona) i la resta d’administracions implicades, es va fer pel lloc provablement que presentava més dificultats, però que, en contraprestació, oferia les millors perspectives per afavorir els interessos constructius que tenien uns i altres a la zona del Prat Nord, a la Marina de l’Hospitalet, a la Gran Via i als voltants de Sants i la Sagrera.
Al llarg dels anys van ser moltes propostes d’arribada de l’AVE a l’aeroport, un debat que es remunta als temps d’Álvarez Cascos al ministeri de Foment.
La desestimació final de la proposta d’arribada directa de l’AVE a l’aeroport per raons econòmiques, de “dificultat tècnica” i la seva substitució per trens llançadora, van portar al Ple del consistori pratenc a fer una moció l’any 2004 amb el vot de tots els partits polítics, tots a una, on exigien que l’estació intermodal es fes a El Prat com havien pactat l’any anterior.
Finalment, al gener del 2005, s’aprovava per part del govern espanyol aquesta estació intermodal a la nostra població, sense desestimar-se la construcció en un futur d’un altre al mateix aeroport. A partir d’aquest moment i amb tots els partits del consistori favorables, es comença a plantejar el projecte urbanístic del denominat Eixample ARE Prat Nord, paralitzat durant dècades en el context de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008.
La posada en marxa de l’AVE “low cost” va representar el darrer dels anuncis oficials afirmant que l’alta velocitat s’aturaria a El Prat
Com hem vist fins ara, el debat sobre l’ús de l‘estació fantasma de l’AVE del Prat acumula un llarg historial d’anades i vingudes i d’anuncis públics que mai s’han concretat i que semblen revifar-se periòdicament, com ja va passar arran del anunci de Fomento espanyol de fer arribar a El Prat un nou servei d’AVE low cost”.
Una ICV oposada al TAV a Catalunya i a favor a El Prat
Tot i que ICV com a partit a la resta del territori es presentava com a contrària al model que representa el TAV, al consistori pratenc, on governava en coalició, tenia un discurs oposat al que reflectia ICV als seus programes electorals autonòmics, on defensava un model basat en els trens 200 de tecnologia pendular com a alternativa als trens d’alta velocitat, tot vinculant-ho a la defensa del tren com a servei públic i el seu impacte sobre el medi ambient i que avui en dia s’ha demostrat com una infraestructura altament deficitària i esquitxada pels escàndols de corrupció.
“Car, polític, sense passatgers“ i vinculat a sobrecostos i escàndols de corrupció
Les irregularitats detectades per Brussel·les en l’adjudicació de les obres de construcció d’alguns trams del TAV que connecta Madrid i Barcelona, inclosa l’estació del Prat, han costat a l’Estat espanyol 33,6 milions en fons de cohesió europeus que mai no cobrarà. L’any 2018, en un demolidor informe, el Tribunal de Comptes europeu també va concloure que l’AVE era un projecte molt “car, polític i sense passatgers“.
L’aposta per invertir els recursos disponibles donant prioritat a l’AVE, ha convertit avui a l’Estat Espanyol en el primer estat del món percentualment amb la xarxa més extensa d’alta velocitat; el segon en termes absoluts, nomes darrere de la Xina, país de dimensions sempre desmesurades.
__________________________________________________
Informació relacionada:
Tal dia com avui de 2003 l’Ajuntament va anunciar que l’AVE s’aturaria al Prat
És l’AVE eficient i sostenible? Segons un estudi del Tribunal de Comptes no
Només un dia laborable sense averies a Rodalies aquest setembre
