L’Agència de Protecció de Dades multa a Aena pels sistemes de reconeixement facial al Prat

L’Agència espanyola de protecció de dades (AEPD) ha multat Aena, l’ens públic-privat que gestiona la majoria d’aeroports de l’Estat, amb 10 milions d’euros per la implantació de sistemes de reconeixement facial a vuit aeroports (entre els quals l’Aeroport del Prat) sense descriure de forma “precisa i concreta“ la finalitat especifica amb les quals s’anava a tractar les dades personals recollides mitjançant aquests sistemes biomètrics de videovigilancia”. La gestora aeroportuària ha anunciat recurs a la sanció, tot assegurant que discrepa en el fons i en la forma de la multa, perquè considera que la descripció dels riscos sí que s’adeia al que estipula la normativa.

Per la seva banda, l’agència subratlla que “no resulta possible determinar els riscos derivats d’aquestes fins, ni si resulta necessari assumir aquests riscos“. Davant aquestes acusacions, Aena assegura que la custòdia de les dades dels usuaris “no ha estat en risc en cap moment“.

L’òrgan sancionador assenyala que s’ha incomplert l’article 35 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i destaquen que, a més, Aena no va fer una Avaluació d’Impacte en Protecció de Dades (EIPD) vàlida i prèvia al tractament. L’AEPD destaca que la seva implementació no complia amb els principis de necessitat i proporcionalitat i assenyala que hi ha alternatives menys intrusives per poder aconseguir els mateixos objectius. A més, es van identificar deficiències en la gestió de riscos i en les mesures de seguretat adoptades, un extrem que el gestor aeroportuari nega.

Així, la gestora dels aeroports públics assegura que els titulars de les dades van prestar de forma voluntària el consentiment informat al tractament necessari per “gaudir de l’accés biomètric“. Aena assegura que l’objectiu dels sistemes biomètrics és “proporcionar als passatgers una millor experiència als aeroports“.

Ara farà tres anys, El Prat va ser pioner en la implementació del projecte de reconeixement biomètric d’Aena. En el projecte hi van participar el grup d’empreses tecnològiques format per Easier, IDEMIA, Indra, Materna-ips i Mobbeel.

La Xina pionera en la instal·lació de les controvertides càmeres de reconeixement facial

La tecnologia de reconeixement facial s’ha fet molt popular recentment gràcies al Face ID que incorporen els iPhone d’Apple. Tanmateix, és una tecnologia nascuda als anys seixanta del segle passat, i encara que ha arribat fa poc de temps als consumidors, els estats fa més anys que l’apliquen a gran escala.

A pesar dels seus avantatges en paral·lel comencen a alçar-se també veus que n’alerten també de la gran perillositat per a les llibertats civils, o pels usos corporatius, no sempre prou clars ni transparents, que se’n puguin derivar.

El rerefons de la pandèmia de la COVID-19 va suposar un pas de gegant en la implementació d’aquesta mena de tecnologies. Aquell context va llegir-se també com una enorme oportunitat per qui vol implementar més tècniques de control social o engreixar els beneficis del sector de la intel·ligència artificial. Tal com va passar amb el “tot s’hi val” de la guerra contra el terrorisme després de l’atemptat contra les torres bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001, alguns governs i empreses van voler aprofitar aquella conjuntura per donar un pas de gegant per desplegar la tecnologia del reconeixement facial a escala planetària, justificant-ho llavors per raons sanitàries de força major.

Un exemple de la implementació massiva d’aquesta mena de càmeres el tenim a Xina. Sense perdre de vista a Palestina, on les autoritats israelianes estan utilitzant un sistema experimental de reconeixement facial conegut com a Xarxa Wolf per a rastrejar a la població palestina i automatitzar les dures restriccions a la llibertat de circulació imposades sobre els natius àrabs.

Empreses capdavanteres del sector com Herta Security ja ofereixen productes específics de reconeixement facial als governs europeus per calcular la densitat de persones en un espai públic o per identificar persones malgrat que duguin mascareta. La pandèmia, tal com veiem, va convertir-se en la gallina dels ous d’or del sector.

En tots aquests casos no hi ha cap informació de com es gestionarà la informació emmagatzemada, qui hi tindrà accés i quan es destruirà de la base de dades. A la tristament famosa ciutat de Minneapolis –on George Floyd va morir escanyat per un policia– va esclatar un dels primers casos d’ús fraudulent de les dades que havien de servir per controlar l’expansió del coronavirus. John Harringon, comissionat de seguretat pública de Minnesota, va reconèixer haver utilitzat les dades proporcionades a través de l’aplicació anti-COVID per saber com es movien i d’on provenien els manifestants antiracistes del Black Lives Matter.

_____________________________________________________________________________

Informació relacionada:

L’aeroport del Prat rep un premi internacional per la implementació del reconeixement facial

Reconeixement facial: de desblocar el mòbil a la vigilància en massa dels ciutadans