«Nissan anuncia 70 milions d’inversió en la nova planta de pintura de Zona Franca, però la condiciona a la sortida de 600 treballadors»
«Tot i la reducció de producció, fonts de Nissan han assegurat que tant l’empresa a l’estat espanyol com la planta de Zona Franca tenen beneficis».
El comitè de treballadors de Nissan ha qualificat de “pedaç” la proposta que els ha presentat la direcció per “afrontar la situació de baixes produccions actuals i dels propers anys” en declaracions a ACN, i ha reclamat que es porti un nou model de la marca a les planta de Zona Franca. Les mesures que ha presentat l’empresa passen per acomiadar 600 treballadors, gairebé un 20% del total, i per invertir 70 milions d’euros per ampliar la planta de pintura amb l’objectiu de complir amb els requeriments mediambientals a partir del 2022.
El comitè d’empresa de Nissan, en una nota pública, ha fet una valoració negativa de l’anunci de reducció de 600 llocs de treball, “perquè suposa únicament un pegat davant de situacions de calat estructural en què es troben immerses les plantes de Zona Franca i Montcada, tot i les reiterades peticions que hem anat sol·licitant que es presenti un pla industrial que suposi el manteniment de l’ocupació i l’activitat a Nissan”. A més, destaquen que l’anunci fet per l’empresa no recull l’adjudicació d’un nou vehicle per a la planta catalana, cosa que augmentaria els baixos nivells de producció actuals i reduiria la retallada de personal.
L’amenaça d’acomiadaments: una estratègia recurrent
La planta de Zona Franca presenta actualment un alt grau de subcontractació al seu interior, amb diferents empreses gestionant les diferents línies de producció. Passejant-se per la plata una persona pot contemplar perfectament treballadors de Nissan treballant a una línia, i a la del costat de treballadors de Visteon per posar un exemple; un mateix treball, però amb condicions laborals molt diferents i que respon a un model d’externalització i de precarització comú a tota la indústria automobilística per reduir la conflictivitat laboral i augmentar el marge de beneficis (o de competitivitat en llenguatge empresarial). Un model, el de “mateix treball diferent salari”, què impera igualment a l’interior de la mateixa plantilla assalariada directament per Nissan, mitjançant la implementació d’una doble escala salarial.
Les negociacions per aconseguir nous models o pactar convenis han estat marcats aquests anys per la incertesa i el fantasma dels acomiadaments. La història recent de Nissan d’acomiadament és prou dolorosa per entendre que els treballadors hagin acceptat més d’un cop en aquests últims anys, diverses congelacions salarials, i fins i tot retallades. La conflictivitat i la por davant d’anuncis de retallades de plantilla han imperat en les negociacions del conveni col·lectiu o a l’hora d’adjudicar nous vehicles a la planta.
L’estratègia d’anunci de reduccions de plantilla ha estat, juntament amb l’adjudicació de nous models, una estratègia recurrent de l’empresa nipona. L’any 2004 durant els mesos en què va durar la negociació, la direcció de Nissan va plantejar la necessitat de retallar 800 llocs de treball a la fàbrica, mesura que va retirar després d’arribar a un acord amb el comitè i implementar la doble escala salarial.
El final de vigència del conveni col·lectiu va coincidir amb els primers símptomes de la crisi econòmica. El març del 2008 Nissan va posar damunt la taula un excedent de 450 persones a Barcelona. En el marc de les converses amb els sindicats, es va demanar a la plantilla treballar més dies a l’any per tal poder reduir el nombre d’acomiadats a la meitat. A canvi l’empresa va oferir un pla de baixes voluntàries incentivades.
Mig any després de posar en marxa el pla de baixes voluntàries, la direcció de la multinacional a Barcelona va anunciar la necessitat de retallar 1.860 llocs de treball a Nissan. Després de mesos de conflictivitat i negociacions entre empresa, sindicats i governs, es van pactar mesures menys traumàtiques per a una part dels afectats, com la opció de poder tornar a Nissan un cop es recuperés el mercat. Finalment l’ERO que va aprovar el Govern va suposar 698 acomiadaments. D’aquest sotrac en va sorgir soposadament un nou pla industrial.
.
Nissan en cerca d’ajuts i diners públics per la seva planta de pintures
De nou amb l’amenaça de reduccions de plantilla sobre la taula, els directius del grup automobilístic s’han adreçat al ministeri d’Indústria Espanyol i també amb els màxims representants de la Generalitat, el president Torra i el vicepresident Aragonès. Els contactes pretenen aconseguir aportacions de diners públics per Nissan compatibles amb la legislació europea per a la planta de pintures. Aquestes ajudes són les relacionades amb la menor contaminació i l’estalvi energètic que s’aconseguiria amb les noves instal·lacions.
Nissan hauria rebut 179 milions eb ajudes públiques des de 2009, segons el comitè.
Tot i la reducció de producció fonts de Nissan han assegurat que tant l’empresa a l’estat espanyol com la planta de Zona Franca tenen beneficis.
