«El diari japonès Nikkei, diu que Nissan, dintre del seu pla de reestructuració per la crisis del coronavirus, tancarà la planta barcelonesa per traslladar la producció a les fàbriques de Renault, previsiblement a França».
x Martín Cúneo | El Salto
La pandèmia ho ha trastocat tot. Decisions que en temps normals portarien anys de deliberació, deia l’escriptor Yuval Harari, “s’aproven en qüestió d’hores”. A més, en moltes d’aquestes mesures preses durant aquesta emergència, afegia, “es convertiran en part integral de la vida”.
Aquestes mesures d’emergència estan afectant a tots els sectors econòmics, la indústria de l’automoció entre ells. Aquest 14 de maig, el Govern francès passava per sobre d’una de les vaques sagrades del neoliberalisme, especialment en el marc de la Unió Europea: si les empreses que produeixen cotxes volen rebre ajudes públiques hauran de repatriar les seves fàbriques. “La indústria automobilística francesa s’ha deslocalitzat massa i ha de tirar enrere”, deia el ministre d’Economia i Finances, Bruno Le Maire.
Un cop a una de les bases de la globalització que va afectar especialment a l’estat espanyol, on el país veí planteja repatriar tota la producció del grup PSA -Peugeot, Citröen, Opel, entre d’altres- i del Grup Renault. En ambdós casos, l’Estat francès té part del accionariat d’aquests conglomerats, el 15% en el cas de Renault i el 6% de PSA. Ambdós grups estan travessant importants problemes financers que els fan dependents de les ajudes públiques: Renault ja ha sol·licitat una injecció de 5.000 milions d’euros per fer front als efectes de la pandèmia.
“La indústria automobilística francesa s’ha deslocalitzat massa i ha de fer-se enrere”, deia el ministre d’Economia i Finances, Bruno Le Maire.
De les 17 fàbriques d’automoció que existeixen a l’estat espanyol, set pertanyen als dos grans consorcis francesos. El grup PSA posseeix actualment tres plantes, una a Vigo, una altra a Figueruelas i la tercera a Madrid, mentre que Renault té quatre fàbriques, dos a Valladolid, una a Palència i una altra a Sevilla.
Juntament amb el turisme, el sector del automòbil era fins ara un altre dels pilars econòmics del estat espanyol: representa el 10% del PIB i el 19% del total de les exportacions espanyoles. Els treballs directes que genera la indústria ascendeixen a 300.000, mentre que dos milions de llocs de treball en total estan lligats al sector. La posició de l’estat espanyol, com segon fabricant d’automòbils a Europa, està ara en entredit.
Vaga indefinida a Nissan
La incertesa sobre el futur de milers de llocs de treball del sector també va arribar als centres de Barcelona de Nissan. El passat 4 de maig, el dia que havia de reprendre’s l’activitat, la plantilla es va declarar en vaga indefinida davant la falta de certeses i de un pla industrial que permetia compensar les males notícies que arribaven des de la multinacional japonesa.
Un pla industrial que no arribarà fins setembre, segons afirmen des de la direcció de l’empresa. Mentrestant, la companyia va anunciar que posaria en funcionament una línia de producció per acoblar una comanda de furgonetes per Mercerdes, un treball que suposaria la incorporació d’un 30% de la plantilla. La resta roman en un ERTE sense garanties de continuïtat. Junt amb les plantes d’Àvila i Cantabria, Nissan suma 4.200 empleats a l’estat espanyol. Segons els sindicats, només a la província de Barcelona perillen 3.000 llocs de treball directes i 20.000 indirectes. Tot i així, des de CCOO senyalen que el futur de la resta de llocs de treball de Nissan a l’estat espanyol es juga segons lo que passi amb les fàbriques de Catalunya.
La crisis del coronavirus no ha pogut arribar en pitjor moment per aquestes plantes de Barcelona. La falta de treball i les polítiques de la multinacional haurien portat a què les fàbriques de la Zona Franca funcionaren a menys del 25% de la seva capacitat. Els sindicats denuncien la intenció de la direcció d’utilitzar la crisis del covid-19 com excusa per tancar definitivament la planta una vegada que finalitzi la comanda de Mercedes, actualment suspesa per la vaga.
“La direcció de Nissan no ha aclarit en cap moment les perspectives industrials de futur i ens trobem en una situació que sobrepassa els límits de indefinició i incertesa respecte a la continuïtat de les plantes productives que Nissan té en l’estat”, sostenen des de CCOO.
Aquest 14 de maig s’aclarien algunes de les incògnites després de que el diari japonès Nikkei filtrés que la companyia, dintre del seu pla de reestructuració per la crisis del coronavirus, tancarà la planta barcelonesa per traslladar la producció a les fàbriques de Renault, grup amb el que forma una aliança empresarial. Segons publicava Expansión, les fàbriques de Renault que tenen més opcions d’acollir els actuals programes de producció espanyols son les franceses, després de les condicions posades per l’Executiu francès per rebre ajudes públiques.
La incertesa és compartida per la majoria dels treballadors d’un sector que se sosté en l’exportació de vehicles: el 85% dels vehicles acoblats a l’estat espanyol es destinen a tercers països. Mentre bona part dels treballadors del sector han estat empentats a un ERTE, les previsions no poden ser pitjors: la venta de cotxes cauria, segons les xifres del sector, a la meitat en 2020. Unes xifres que no afecten només a les empreses i els seus treballadors, sinó directament al PIB espanyol que, segons el FMI, caurà aquest any un 8%.
