x El Blog de’n Bertran Cazorla
L’argument dels xenòfogs: No volem ser Chinatown… volem ser Eurovegas?
Que no t’enganyi en Gallego. Ara fa veure que es preocupa pel comerç local. “No queremos ser Chinatown”, titula el seu article a la darrera edició de la revista municipal del Prat, tot assegurant que les botigues xineses estan desfigurant el nostre comerç tradicional. Cínic: és el mateix Gallego que, el març del 2012, volia ser Eurovegas. Si al portaveu del PP al consistori pratenc li importés el comerç local, no donaria suport com a diputat al Congrés que és a un executiu que, amb les seves polítiques, fa impossible la vida a tota la ciutadania, botiguers inclosos. A Gallego el realment que li importa és el teu vot per mantenir la seva poltrona (recorda que no se li coneix cap més ofici ni benefici que el de fer de regidor del PP). I et pren per tonto: es pensa que aconseguirà el teu vot atiant la xenofòbia. Fent-te desconfiar dels xinesos, i erigint-se en el teu defensor contra aquest suposat grup amenaçador, mentre el seu govern ens retalla, a tots, xinesos i no xinesos, els nostres drets laborals i socials. Vegem com ho fa.
Poc li devia preocupar a Gallego els efectes devastadors que la instal·lació d’Eurovegas tindria per al comerç local. El desembarcament de casinos, hotels, centres comercials, artèries lúdiques i turístiques hagués desertitzat “las principales arterias de nuestra ciudad” per les quals tant es preocupa ara l’hipòcrita. Però això poc preocupava a Gallego quan va defensar al ple, el març del 2012, una moció instant l’Ajuntament a negociar la instal·lació d’Eurovegas al Prat. “El projecte que tindrà algun aspecte negatiu, sens dubte, com tot a la vida”, va admetre llavors, però va afegir que “un projecte característiques, jo no sé si estem en condicions de poder-lo rebutjar”. I per tant, davant de les exigències del seu promotor, Sheldon Adelson, de rebaixar les normes que regulen les activitats comercials i hoteleres, Gallego capitulava: “Tot es pot parlar”, va dir al ple el portaveu del PP.
Ara, en canvi, diu que “todos los comerciantes, sean del país que sean, tienen que jugar con las mismas reglas”. Veus com t’entabana? Què ha passat? Doncs ha passat que en el darrer any i mig el govern de Mariano Rajoy, al qual Gallego dóna suport com a diputat al Congrés, ha esdevingut el campió de les retallades de drets socials i de l’Estat del Benestar. I per tant Gallego, que ara no pot carregar contra el govern de ZP, necessita una coartada per evitar les desbandades de vots que està patint el seu partit. I per a això, la xenofòbia és un bon instrument i els xinesos, un bon objectiu: el senyor Adelson és un multimilionari nord-americà, però els xinesos pratencs solen ser ciutadans pobres, desorganitzats i sense una veu potent per fer-se sentir, contra els quals és molt fàcil desbarrar.
Així que el xenòfob Gallego, aquell que ha denunciat una activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per dir-li “cucaracha”; aquell que vol que aquesta ciutadana solidària amb aquells que pateixen els desnonaments que el govern del PP no evita sigui processada per la via penal per atacar altes institucions de l’Estat; aquest personatge, dic, es dedica en canvi a calumniar impunement conciutadans nostres a través d’una revista que pagues tu, pago jo i paguem tots.
Perquè això és el que fa Gallego: calumniar. Diu que els comerços xinesos, tots, fan “competència deslleial” i mantenen “horarios fuera de la norma”. Els acusa, doncs, de cometre delictes. Si els acusés falsament, aquí qui estaria cometent un delicte és Gallego: la calúmnia està prevista en el codi penal. “La situación (quina?) empieza a pasar de ‘castaño oscuro’”, rebla per atacar l’Ajuntament, a qui recorda que “ha de hacer cumplir los reglamentos horarios, intensificar las inspecciones sanitarias, velar por los estándares de calidad de los productos, y hacer cumplir escrupulosamente la normativa fiscal y laboral”. I d’aquesta forma, sibil·linament, prenent-te per idiota, et fa entendre que els comerciants xinesos, tot això, no ho fan. Però tu te n’adones: saps que segur que hi ha botiguers xinesos que incompleixen la norma, com n’hi ha de catalans, i que segur que la gran majoria, com la gran majoria dels catalans, són escrupulosos.
Però tots aquests matisos a Gallego, preocupat per criminalitzar un grup per tal d’erigir-se en el defensor d’un altre grup i atreure així els seus vots, no li importa: tots els xinesos són dolents, ve a dir. Ell pretén que no ho vegis, però segurament t’hauràs adonat que Gallego, aquell personatge que ja va insultar la intel·ligència dels pratencs amb el lema electoral “Más aparcamientos; menos immigración”, ens ha tornat a oferir un exemple de llibre de la seva propaganda xenòfoba.
I té la barra de vantar-se de ser políticament incorrecte. Que ja és la cirereta. Com el seu company de partit a Badalona, Xavier Garcia Albiol, com el president de Platforma per Catalunya, Josep Anglada, o com la cap del Front Nacional a França, Marine Le Pen. L’esquema sempre és el mateix: no som xenòfobs, som políticament incorrectes, diuen els que cultiven l’odi al diferent en benefici propi perquè no tenen més arguments. No, Gallego. Jo sí que seré políticament incorrecte, i li diré el que els seus companys de consistori segurament no s’atreviran a dir-li: Gallego el que és és un xenòfob. Però els pratencs no som tontos, i ja el coneixem. No ens deixem enganyar. Siguem catalans de tota la vida o nous catalans.
