x CNT el Prat
[Comunicat Secció sindical de la CNT a WFS]
La política d’acomiadaments de l’empresa WFS s’iniar durant les subrogacions de juliol de 2011, va continuar amb nous acomiadaments al desembre del mateix any i al febrer de 2012; tots van ser declarats nuls pel Magistrat social. Encara així, van tornar a tenir lloc més acomiadaments al setembre de 2013 i més recentment a l’abril de 2014. Els últims acomiadaments segueixen encara pendents de judici però fins i tot així, la direcció de WFS Barcelona segueix “ere que ere”. Efectivament ha aconseguit el premi a l’empresa de l’any, en carregar-se per setena vegada la “Constitución Española” (CE).
Estem parlant de la recent readmissió del nostre company Antonio, afiliat a la secció sindical de la CNT en aquesta empresa, que s’ha reincorporat novament al seu lloc de treball després de vuit mesos d’absència involuntària. Treballador amb molta experiència a les seves esquenes i amb activitat sindical rellevant.
Igual que en casos anteriors, en aquesta empresa recorren cada vegada més per a la seva imaginació per justificar els acomiadaments, encara que s’arribi a fregar el ridícul. I més encara, el dia de judici la mateixa empresa ha de demostrar que els fets causants d’acomiadament existeixen, que són realment molt greus i que els va cometre el treballador afectat; doncs ni primer, ni segon, ni tercer. L’acomiadament va ser declarat nul per vulneració de drets fonamentals (sent 3 els articles de la CE vulnerats), amb tot el que això ha suposat: el pagament de salaris de tramitació i indemnització de 3000 € per danys morals.
El suport emocional, sindical i jurídic per part dels i les companyes de la secció sindical i del sindicat de la CNT al llarg de tot el procés ha estat transcendental. Que el lector i la lectora no oblidin que un acomiadament suposa poc menys que privar a una persona i la seva família de la seva sustent i estabilitat econòmica i emocional perquè sí; amb això, tornem a dirigir-nos una altra vegada als i les treballadores. L’habitual impunitat amb la qual actuen els empresaris contra la plantilla i sobretot la seva poc encertada interpretació del que són les relacions laborals, es basen sobretot en la permissivitat social i en alta disponibilitat dels i les empleats per fer tot el que se’ls demani; també en aquest cas, per setena vegada els ha sortit malament.
Qui avisa no és traïdor; i els antulls d’acomiadar sense arguments sòlids, ni vàlids i amb proves de “Mortadelo”, acostumen ha sortir cars.
