Numax presenta (1979) es un documental pagat amb les últimes 600.000 pessetes de la caixa de resistència de l’assemblea de treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax a Barcelona.
Realitzat per Joaquim Jordá relata l’experiència d’un col·lectiu que va ocupar i va gestionar una fàbrica durant 2 anys (de 1977 a 1979) en la transició a una democràcia que trairia les aspiracions de canvi social en la classe obrera. Enfront de la ruptura desitjada pels treballadors, el consens de les forces polítiques (i sindicals) del estat espanyol. I del desencantament i la derrota d’els qui lluitaven per un altre tipus de sistema polític.
La història de la resistència a Numax és la d’un moviment obrer que aspirava a una transformació del sistema polític i social després de la mort de Franco. Un experiment d’autogestió d’uns treballadors abandonats per dos empresaris alemanys, nazis refugiats a Barcelona des dels anys 50, que van voler tancar de forma fraudulenta la seva fàbrica. I un procés que va començar com una reivindicació laboral per transformar-se en una lluita per la conquesta de la llibertat personal.
Revisar avui la pel·lícula de Jordá revela els desitjos gairebé idèntics entre uns treballadors fa més de 30 anys i els de els moviments socials en el present. La principal: la necessitat de la construcció col·lectiva d’una vida digna per a les persones. Com el 15M i la PAH, que han pres les places i els carrers en els últims anys, el de Numax és “un procés de politització […] que no s’explica pel pes de la ideologia sinó per la capacitat d’invenció i de creació d’unes vides en comú”, com deia Marina Garcés en una conversa amb Joaquím Jordá.
De la vigència de “Numax presenta”, també adona ara l’obra teatral de Roger Bernat, una recreació del documental de Jordá: Re-presentació Numax, projecte en construcció que busca la participació dels espectadors durant la performance.
Vint anys més tard, Jordá es retrobaria amb alguns dels protagonistes per realitzar un nou documental, possiblement una de les millors pel·lícules d’aquest cineasta. Però aquesta ja és una altra història, de la també que es parlarà aquí en un altre moment. Us deixem amb la pel·lícula, disponible online:
Ens felicitem d’aquest inicitiva peró no podem deixar d’esmentar que ens crida l’atenció el fet que aquest acte esta organitza’t per l’Associació d’Aturats del Prat, associació creada a l’òrbita del Front Cívic impulsat per Julio Anguita, i en la que EUiA del Prat te una influencia destacable, de fet, no és estrany veure-hi al alcalde, o a destacats responsables municipals d’ICV-EUiA en els seus actes, que no escatimen les facilitats que ha d’altres col·lectius els hi son negats. I diem que crida l’atenció atenen al paper que el PCE i el PSUC van jugar en el context que narra aquest documental.
