El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imposat una segona assignatura troncal en castellà a l’Escola Sant Jaume del Prat de Llobregat. En una sentència, el tribunal ha resolt a favor de Jordi López, pare d’un menor del centre, que va presentar un recurs contra una resolució del Departament d’Educació.
En la decisió judicial, l’òrgan admet que no pot imposar percentatges, com pretenia el pare, però ho substitueix per un criteri de garantia mínima: blindar el dret d’aquest estudiant a rebre en castellà una matèria que no sigui lingüística, que s’imparteixi de manera curricular i que tingui prou hores lectives per ser considerada principal. La resolució s’haurà de mantenir mentre aquest alumne estigui escolaritzat en el sistema educatiu català.
L’AEB celebra la decisió del tribunal
Jordi López, el pare del menor, és vicepresident de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). L’Associació ha celebrat la decisió, al·legant que “el sistema educatiu a Catalunya aplica il·legalment l’exclusió de l’espanyol“.
Tot i que la sentència no dona totalment la raó a la família demandant, que sol·licitava que s’apliqués el 25 % de l’educació en castellà al centre, cosa que contradiria la llei catalana sobre l’ús de la llengua a l’ensenyament, Jordi López i Andrea Lusquiños confien que l’alt tribunal català es pronunciï en igual sentit en el cas del seu altre fill, escolaritzat en l’institut Salvador Dalí. «No tindria sentit que emetés una decisió diferent», assegura López en declaracions al diari ABC.
La cúpula de l’AEB, que reclama neutralitat a les escoles, és un aiguabarreig de sigles de l’unionisme. Vuit dels seus onze membres tenen càrrec o lligams amb partits polítics i ha esdevingut una peça absolutament cabdal de l’engranatge construït contra el model català d’immersió lingüística.
Compta amb lligams cristal·lins amb l’univers conservador de mentalitat espanyolista. La presidenta de l’entitat és Ana Maria Losada, integrant l’any 2011 de les llistes del PP a l’Hospitalet de Llobregat. Una participació electoral que ha combinat amb una militància a l’activisme nacionalista espanyol com a vocal d’Impulso Ciudadano i fundadora de Societat Civil Catalana, plataforma unionista per antonomàsia.
Jordi López per la seva banda va exercir de regidor de Ciudadanos (Cs) a l’ajuntament del Prat, fins que a les darreres eleccions, on va presentar-se com alcaldable, el seu partit va quedar-se sense representació al consistori.
El sindicat USTEC denuncia “persecució política del català”
El principal sindicat de mestres del Principat, USTEC, ha denunciat que aquesta sentència és fruit de la “persecució política del català” i no sorgeix de ciutadania anònima, sinó que “està vinculada a associacions i partits polítics contraris a la llengua catalana”. Així ho ha assenyalat a elprat.ràdio la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura.
Aquesta sentència arriba poc temps després que el mateix tribunal sentenciés a favor d’incrementar el castellà en una escola de Sant Esteve Sesrovires, també al Baix Llobregat. Aquella denúncia la va realitzar una família d’un infant escolaritzat al centre amb el suport també de l’Asamblea para una Escuela Bilingüe (AEB).
Simó carrega contra el TSJC: “Va contra el sentit comú de la pedagogia
El TSJC i les institucions catalanes mantenen un pols per regular la presència del català a les aules. Amb l’ofensiva de les darreres sentències l’òrgan judicial ha recuperat la iniciativa, després que l’any passat el govern impulsés un seguit d’eines per blindar la llengua catalana. De percentatges lingüístics a projectes lingüístics: aquesta va ser l’estratègia dels partits ERC, JxCat, PSC i Comuns, que van trobar consens al Parlament per tirar-ho endavant per així concretar l’entesa en una llei. Davant la imposició d’unes ràtios genèriques (el 25%), van apostar per individualitzar la presència del català a les escoles (els projectes).
El TSJC va impugnar la regulació, però el Tribunal Constitucional va avalar la llei. Una decisió que s’explica per l’aprovació de la Llei Celaá, que va derogar la Llei Wert, impulsora dels percentatges per imposar un mínim de castellà a les aules i principal avaladora de les sentències de l’òrgan judicial en les sentències contra l’escola de Canet de Mar que imposava el 25% de castellà en els plans docents.
El Departament d’Educació però, continua acumulant resolucions en contra al TSJC. Des de la resolució d’aquest juliol on anunciava més presència de castellà a tres escoles, afegint-hi un altre centre a Girona a l’agost, fins a arribar a la ratificació d’una segona assignatura troncal pel cas de Canet de Mar. Són resolucions amb matisos: les dues primeres no són fermes, mentre que en el cas de l’Escola Drac, la sentència va mantenir el projecte lingüístic.
_____________________________________________________
Informació relacionada:
El TSJC assumeix que no pot executar ara la sentència i el curs que ve no hi haurà 25% de castellà
Sindicats i associacions rebutgen el pacte sobre el català a les escoles d’ERC, JxCat, PSC i Comuns
Quan les famílies ‘xarnegues’ van construir l’escola pública en català
