Quan encara no hem oblidat el muntatge dels companys detinguts a Sabadell i Avinyonet que van pasar quatre mesos a diverses presons de l’estat acusats de pertinença a “banda armada” per obrir un grup al facebook, cinc persones més van ser detingudes la setmana passada, de les quals dues han estat empresonades a Soto del Real i tres han sortit en llibertat amb càrrecs, acusats de col·laboració amb “organització terrorista” per ser suposadament autors de fer esclatar artefactes explosius a diversos temples.
Davant d’aquestes detencions poc triguen certs diaris, fins i tot els que alguns consideren com a “progressistes”, en treure articles sensacionalistes com aquest, que no només mostren un desconeixement absolut del moviment anarquista, sinó que ni tansols amaguen que venen redactats des de comissaria, reconeixent que les fonts són únicament “informes policials confidencials”. Aquest tipus de periodisme mercenari serveix per realimentar els muntatges policials i prepara el terreny a la criminalització social de certes idees i les persones que les defensen. Un titular parlant d’Al-Qaeda, un primer paràgraf on es parla de “terrorismo libertario”, “terror acrata”, “comandos atomizados”, i Barcelona com epicentre d’una autèntica internacional terrorista, amb unes suposades sigles FAI (quina coincidència??!!!) com a franquícia, per si els més despistats encara no lliguen caps del que pretenen dir-nos.
Després, quan aquests muntatges es mostren falsos i acaben en no-res, com en el cas dels companys de Sabadell i tants d’altres, no veureu a aquests mateixos diaris escrivint una sola línia per rectificar totes les mentides que han propagat. La seva missió ja s’ha complert: estigmatizar certes idees, criminalitzar als que les defensen, aplanar el camí de “sentències exemplaritzants”. De fet el País, ja ha dictat la seva sentencia i afirma a l’article sense cap vergonya que els detinguts: “encajan a la perfección al tipo de célula terrorista anarquista que describen los informes policiales.” Retroalimentació pura i dura, i la “pressumpció d’inocència” deu ser una cosa només aplicable si els incriminats són poderosos.
L’anarquisme històricament ha patit criminalitzacions des de tots els àmbits, les quals solen incrementar-se en moments de convulsió com l’actual, quan més creix el moviment i la seva presència en moltes lluites. Un moviment que lluita contra el sistema no pot esperar clemència del sistema, la dissidència ha de ser castigada i molt més en moments en que el sistema ha perdut per la majoria de la població la seva cara “bondadosa”. La nostra major solidaritat amb els companys detinguts. La inocència o culpabilitat de les vostres sentències (judicials, periodístiques, policials…) no deixa de ser una opinió, discutible com totes les opinions, o les vostres no ho poden ser?
Llibertat detinguts!! Prou muntatges!!
