[AVÍS IMPORTANT. Adverteixo que aquesta crònica pot ferir la sensibilitat dels Tejedor’s fan boys&girls. No traspasseu aquesta línia si us trobeu entre els afectats]
“Hi ha algun especulador aquí?”
Així de graciós estava Lluís Tejedor ahir al cinema Capri en la preestrena del documental “El Patí del darrera” que el proper 1 de desembre podreu veure a TV3. L’alcalde jugava a casa, estava acompanyat de nombrosos regidors del consistori pratenc i també d’altres pobles, casualment de tots aquells que han subvencionat aquest publireportatge amb aires de documental. A saber : El Prat, Sant Boi, Viladecans i Sant Feliu, així com els gerents del Parc Agrari que són els pares més orgullosos de la criatura. Totes les autoritats van quedar ben contentes del resultat, la majoria d’espectadors amb els que vaig poder parlar no ho estaven tant. Per dir la veritat el documental no és gens dolent, surt molta gent coneguda estimable i entranyable, però se li noten massa els padrins i se li troben a faltar clamoroses absències argumentals.
A mesura que Tejedor anava presentant el vídeo vaig tenir la certesa de que no m’agradaria i m’anava envaint un déjà-vu d’infància de Capri on veia com l’alcalde es va anar enfilant cap al primer pis del cinema i va acabar des de la barana pixant-se i escopint a la platea mentre reia. He passat masses hores allà dalt em penso. I és que cal reconèixer que amb el pas del temps el cinisme tejedorià ha agafat un refinament tan subtil que, com el cant de les balenes, només és audible en una altra freqüència únicament pels seus més fervents seguidors, entre els que em reconec. Si això continua així crec que no hauríem de descartar que se’ns acomiadi del càrrec vestit de mariatxi cantant “Sigo siendo el rey” amb una conga consistorial i ciutadana pels principals carrers del Prat.
Hi ha algun especulador aquí? va preguntar com un Gandumbes de campionat, després d’il·luminar-nos dient que l’amenaça principal de la pagesia és l’especulació. Les rialles sarcàstiques i els diversos “tu” com a resposta que es van sentir des de diverses parts de la platea, segurament van ser la raó per la que sobtadament algú va decidir que potser estava sonant massa alta la cançó “en tu fiesta me cole” i seria millor anul·lar el col·loqui previst posteriorment al passi, on segurament haguéssim pogut riure també molt nosaltres. Al Prat hi ha certs acudits que no fan gràcia i després d’un breu comiat de la directora van decidir passar directament als canapès, omplint-se la boca mentre al públic se la buidaven. Poco pan y pésimo circo.
Que un alcalde que ha signat i executat el Pla Delta, que és el principal factor de pèrdua de conreus agrícoles de la història pratenca, es pregunti si hi ha especuladors a la sala és d’un humor més negre que l’armari d’un heavy. Només unes xifres que no trobareu al documental. L’any 1994 quan es signa el Pla Delta hi havia unes 1000 hectàrees de conreu al Prat, el darrer cens agrari del 2009 redueix aquesta xifra a 102. Una reducció del 90% en tan sols 15 anys!! Hi ha algun especulador aquí? Tampoc trobareu cap esment de les 36 masies enderrocades durant el mandat d’IC, la xifra més gran de la història superant en molt les que va enderrocar el franquisme. Hi ha algun especulador aquí? Per suposat cap rastre del pla urbanístic municipal de l’ARE Prat Sud que de moment porta dues masies enderrocades: Cal Pau Pi i Cal Costelleta, i que preveu enderrocar en la segona fase Cal Peret del Serra i carregar-se nombroses hectàrees més de conreu, en la mateixa zona on s’afegirà a uns pocs metres la carretera del vial de connexió port-aeroport que surt d’aquell pont blanc nou tan maco i que té previst travessar amb quatre flamants carrils pel mig dels camps. En total unes 40 hectàrees de conreu del centenar que queden estan directament amenaçades. Per si algú no ho ha entès, la principal amenaça pels camps pratencs és un pla urbanístic de l’Ajuntament. Hi ha algun especulador aquí?
Un documental on el protagonisme és per la pagesia no es pot permetre no explicar com han desaparegut milers d’hectàrees de conreu ni esmentar cap d’aquestes múltiples amenaces futures, ni molt menys que el presenti l’Àtila del Llobregat i faci brometes nomenant la soga a casa del penjat. La clau argumental per la qual en cap moment cap polític dels que ho ha pagat s’hi pot sentir incòmode rau en que totes les amenaces es fan girar entorn del monstre d’Eurovegas, que si bé va ser una barbaritat que no es va acabar fent és queda a anys llum del que si que va fer el Pla Delta i no s’explica. Aquí els únics espectadors que van haver d’empassar una mica de saliva són els actuals companys de viatge de l’Imprescindible i Honorabilíssim Salvador de la Pàtria quan apareix intentant vendre’ns aquella moto casinera sense frens. I sobretot el massatge més plaent pels nostres polítics consisteix en un relat fàcil i parcial que en resum ve a dir-nos que tots els mals venen de fora (especialment de la maligna Barcelona) i que aquí no hi ha hagut ni interlocutors ni col·laboradors, exculpant d’una tacada a totes les administracions locals com si amb ells no hagués anat mai la cosa. No és d’estranyar l’entusiasme palmeril que es va desfermar a la primera filera que ocupaven els polítics, entre ells autèntics plusmarquistes locals en destrucció d’hectàrees de conreu i que, deu ser per això, amb tant de ciment se’ls ha endurit de tal forma la jeta que poden arribar a dir el que diuen sense desmaiar-se de vergonya. Jo si fos la directora em preocuparia.
Article escrit per Joan Montblanc