“Els nous amics de Charlie Hebdo em fan vomitar”, ha manifestat Bernard Holtrop, alies Willem, caricaturista de la revista al diari neerlandès De Volkskrant. “Ens fan vomitar totes aquestes persones que de sobte diuen que són els nostres amics i encapçalen la manifestació de París”.
A nosaltres a l’igual què a aquest treballador de la revista satírica, també ens fan vomitar alguns dels “nous amics pratencs de ‘Charlie Hebdo’. Ens fa vomitar la presència a la concentració de solidaritat davant de l’ajuntament del 8 de gener, de polítics locals com Antonio Gallego, conegut per les seves manifestacions xenòfobes i demagògiques, i per intentar instrumentalitzar la islamofòbia i atiar l’odi amb lemes electorals com “mas seguridad, menos inmigración” o la seva campanya d’oposició a una mesquita fantasma. Responsable entre altres, de l’aprovació des del congrés de diputats de la llei mordassa, un atac directe a la llibertat d’expressió, que s’uneix a d’altres mesures que han tingut lloc en els darrers temps, com l’enduriment del Codi Penal, o la modificació del dret de reunió, mesures totes elles que coarten la nostra llibertat i els nostres drets més elementals.
Ens fa vomitar la presència a la concentració de representants d’aquells partits polítics que la resta de l’any des de les institucions catalanes o espanyoles, per frenar la resposta a les seves retallades de drets socials ens han retallat també els drets civils, han criminalitzat la protesta, limitat el dret de manifestació, han creat fitxers il·legals d’activistes com amb el vell franquisme, han empresonat a gent per les seves idees, han tancat diaris, censurat portades o han manipulat els mitjans públics i de sotamà han afavorit determinats mitjans privats.
Igualment ens fa vomitar veure defensant la llibertat d’expressió a polítics que des del govern local hipòcritament l’han coartat en nombroses ocasions, quan han silenciat constantment els que els critiquen, han criminalitzat els que els denuncien, han multat amb actituds arbitràries, han prohibit penjar pancartes reivindicatives, han retirat els llocs públics on poder enganxar cartells, ens els han arrencat, han prohibit actes públicsl, han desallotjat espais dissidents, han manipulat els mitjans públics perquè no existeixi cap crítica, i parapetant-se rere la prepotència dels seus càrrecs al consistori, han ignorat nombrosos col·lectius que han anat als plens a protestar, i ens imposen amb les seves decisions cada cop més traves i més tràmits burocràtics per exercir aquesta mateixa llibertat, emparant-se en una restrictiva normativa mal anomenada de civisme.
Ens fan vomitar tots aquest falsos amics del Charlie Hebdo que pretenen instrumentalitzar el tràgics esdeveniments per reduir encara més els nostres drets civils i llibertats, violar el nostre dret a la intimitat, augmentar el control social de la població amb l’excusa de la seguretat, i aprofundir encara més en l’actual tendència global a Europa i els Estats Units a la militarització de la vida pública i la repressió de les protestes socials.
