Aquest matí mig centenar de pensionistes s’han concentrat a les portes del centre comercial Mercadona de l’avinguda 11 de setembre, per denunciar els efectes de l’augment del preu de la cistella bàsica sobre la capacitat adquisitiva dels pensionistes i de les rendes més baixes.
Durant l’acte d’avui la Marea Pensionista ha anunciat que ben aviat convocarà noves concentracions a altres centres comercials del municipi, i té previst incorporar també aquest eix reivindicatiu a les seves mobilitzacions.
A l’actualitat, el citat col·lectiu pensionista convoca setmanalment, dilluns i dimarts, concentracions en defensa de serveis públics; com les pensions i la sanitat.
Durant les diferents intervencions els assistents han pogut escoltar el testimoni també d’una treballadora del Servei d’Atenció Domestica del Prat, que ha relatat la precarietat del sector i el seu conflicte laboral obert amb la Fundació S21 perquè se’ls apliqui la pujada salarial del 8% que estipula el conveni.
La pujada de l’IPC impacta a les butxaques de pensionistes i treballadors
L’ equiparació real de la pujada de les pensions amb l’IPC per no perdre el poder adquisitiu, és una de les reivindicacions històriques dels moviments de pensionistes d’arreu de l’Estat. Segons les mesures acordades recentment pel Govern espanyol, aquest és compromet a la revalorització de les pensions i és valora en períodes de 12 mesos, però es calcula sobre la base de cada valor mensual, en el seu valor interanual, sobre la base del càlcul de la mitjana ponderada, i aquest és el valor que entenen com a pèrdua de poder adquisitiu. Realitzada aquesta fórmula magistral en el 2021, el valor resultant és del 2,5%.
La realitat és que perdem un 3,6% de valor en la nostra pensió, tot i que aquesta pujada de 2022 serà la major en almenys els darrers 12 anys.
En el cas de les pensions mínimes, les no contributives i l’Ingrés Mínim Vital la pujada serà del 3%.
Per contra l’IPC al principat ha pujat vuit dècimes i tanca el desembre al 6,1, això ho converteix en la taxa més alta de l’IPC en els últims 29 anys. Per la seva part els aliments bàsics ho han fet un 4,7% i l’habitatge un 20%, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Aquestes dades ens indiquen molt clarament que la fórmula acordada és una cosa i la recuperació de poder adquisitiu n’és una altra de molt diferent.
255.400 persones de més de 65 anys es troben en risc de pobresa
Al Principat hi ha 1.478.232 persones de 65 i més anys que segons les dades fetes públiques l’octubre de l’any passat, a més dels problemes de la solitud, dependència, maltractament, sovint han d’enfrontar-se a la pobresa, ja que la majoria depenen únicament dels ingressos derivats de la pensió que reben. La UGT de Catalunya denuncia que 255.400 persones de 65 i més anys es troben en risc de pobresa, un 50% més que en l’any anterior. Per aquesta raó, i entenent que les persones pensionistes no poden sortir d’una situació de pobresa si no compten amb unes pensions suficients, des del sindicat exigeixen la necessitat d’assegurar uns ingressos adequats en la vellesa a través de pensions i prestacions públiques.
Segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2020, al Principat el risc de pobresa de la població de 65 i més anys baixa del 84,6% al 19,5% després de rebre les pensions, el que prova que és necessari garantir pensions adequades i suficients a aquest col·lectiu.
Tot i que el sistema de pensions garanteix pensions contributives a més d’un milió i mig de persones a Catalunya amb una quantia mitjana de 1.076 euros mensuals, el 17,2% de les persones pensionistes necessiten rebre complements a mínims. Aquest percentatge augmenta fins al 24,6% en el cas de les dones que perceben una pensió contributiva, dada que concorda amb una altra: el 67% de les persones de 65 i més anys en risc de pobresa són dones.