Aquesta fotografia que ens deixa la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid és la imatge viva del cinisme, la falta de pudor i un insult a la memòria històrica. Us posem en context per entendre el perquè, i tota història hi ha darrera de l’afirmació anterior.
El quadre “El Abrazo” del pintor Juan Genovés va ser pintat en homenatge als advocats laboralistes assassinats pel feixisme en un dels moments de major tensió durant els violents anys de l’anomenada transició democràtica i de la reforma de la dictadura.
Un informe oficial italià de 1987 implicava el neofeixista italià nacionalitzat espanyol, Carlo Cicuttini, en la matança dels citats 5 advocats laboralistes d’Atocha.
Cicuttini, per posar-vos en context, va ser un dels agents de la Xarxa Gladio organitzada per l’OTAN a Europa. De fet va ser condemnat per l’atemptat de Peteano en què van morir 3 carabinieri. El 1983 i el 1986 Italia va demanar l’extradició de Cicuttini però va ser denegada, la raó exposada va ser que va adquirir la nacionalitat en casar-se amb la filla d’un general de brigada de l’Exèrcit espanyol.
Segons un article d’El País datat el 2/12/90, un jutge italià assegurava que l’Estat Espanyol no va entregar Cicuttini perquè sabia “massa” sobre la guerra bruta.
Tot el context que us acabem d’explicar associat a aquesta foto; malauradament no la llegireu a cap dels mitjans que reproduïen a les seves pàgines aquesta mateixa foto.
La resignificació d’aquest emblema de l’amnistia als presos polítics en la transició però, no exclusiva de l’OTAN. També la trobem en nombroses ocasions a la premsa espanyola, presentant-nos el popular quadre de Juan Genovés com un símbol de “la reconciliació de la transició” per imposar el seu particular relat del que va ser el règim del 78 i la transició de la dictadura a una monarquia liberal.