El proper dia 21 de juny, l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya i un advocat del Col·lectiu Ronda presentarà a les 18 h, al Centre de Promoció Econòmica del Prat de Llobregat, la Guía informativa a tota la població sobre els riscos de l’amiant en la qual alerta dels perills en la salut de les persones que han estat en contacte amb l’amiant, sigui perquè han treballat en empreses on s’utilitzava aquest material, sigui perquè convivien amb aquestes persones. L’entitat ha informat que aquest llibre estarà disponible en format imprès i a lliure disposició de tothom interessat accessible des del web de l’associació.
La guia conté informació sobre «les característiques de l’amiant, les greus patologies que pot originar –-incloent-hi diverses formes de càncer, algunes com el mesotelioma pleural que no té cura actualment i que només la inhalació d’amiant pot causar–, les professions i sectors econòmics que han fet servir aquest material i quin és el marc jurídic i legal que empara les víctimes i els seus familiars», segons explica una de les entitats organitzadores de l’acte, el Col·lectiu Ronda.
La paraula «amiant» és tristament familiar a el Prat de Llobregat, ciutat que durant dècades va acollir la fàbrica Jurid Ibérica i que encara avui pateix el llegat de mort, malaltia i patiment que l’empresa i el seu rastre d’amiant ha deixat a la població.
El Col·lectiu Ronda s’ha especialitzat en l’actuació jurídica en representació de les persones afectades per aquesta contaminació. Una de les seves lletrades, Marta Barrera, va recordar que als anys 70, «les empreses actuaven amb total impunitat». No va ser fins a l’any 2008 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el 2012 definitivament al Tribunal Suprem «que es va establir amb rotunditat i de forma inqüestionable la responsabilitat d’empreses com Uralita –a Cerdanyola– o Rocalla –a Castelldefels i adquirida fa uns anys per Uralita– per les malalties i defuncions de treballadors causades per l’amiant en establir-se que hi havia hagut incompliment de la normativa vigent relacionada amb l’amiant en matèria de prevenció». Segons l’advocada, «les empreses coneixien la perillositat del material i els riscos que comportava l’exposició que patien els seus treballadors. Un incompliment que es feia extensiu a les malalties dels seus familiars perquè la roba de feina es rentava a casa, tot i que existia l’obligació empresarial de fer-se’n càrrec de la neteja, traslladant el perill a les seves pròpies llars sense ser-ne conscients». També es va permetre que els fills d’aquests operaris s’acostessin a les fàbriques on feinejaven els seus pares, fent contacte amb aquest material tòxic.
.
