«El sindicat CGT, la CUP i Anticapitalistes han presentat una proposta per socialitzar la fàbrica, mantenir els 3.000 llocs de treball directes, els 22.000 indirectes i que sigui econòmicament viable per l’Estat espanyol, amb una inversió de 950 milions a l’any durant una dècada».
x Gessamí Forner | El Salto
Nacionalitzar la Nissan i que els treballadors prenguin el control. Salvar 3.000 llocs directes i 22.000 indirectes. Evitar la misèria de 25.000 famílies. Però no només això, lo que la CGT, la CUP i Anticapitalistes proposen és que per fi el Govern català i l’espanyol moguin fitxa i s’organitzin estratègicament davant un món deslocalitzat en el que l’Estat Espanyol sempre perd, després d’haver venut la indústria pública automobilística (Seat, 1986), privatitzant el sector ferroviari (Renfe, 2003) i regalar fons milionaris a multinacionals estrangeres.
En els últims deu anys, asseguren que la Nissan ha rebut 180 milions en ajudes. Sense comptar amb la generosa rebaixa de lloguer on es situa la planta, sòl públic en la Zona Franca de Barcelona.
La proposta és, a més de senzilla, còmplice amb el futur: la producció d’una Nissan socialitzada s’entroncaria amb la transició ecològica. El sindicat proposa fabricar vehicles elèctrics compartits o transformar els ja existents. Un per cada cent habitants. L’opció més econòmica per la població serien els bons mensuals de deu euros. Si el 25% abandona la idea de disposar d’un cotxe privat, o posa el seu al servei de la reconversió elèctrica, el retorn econòmic ascendiria a 1.400 milions a l’any, per a una inversió que requereix 950 milions anuals durant una dècada. Carsharing es diu en anglès. Carsharing públic, proposa la CGT.
La demografia està de part del sindicat. Els joves ja no requereixen un cotxe, pou sense fons de despeses —combustible, assegurança, ITV, reparacions— sinó el millor mòbil que puguin permetre’s amb el escàs sou al que aspira la generació mil·lenial i també la Z.
El Govern francès, que té una participació del 15% en Renault, va tancar files durant la pandèmia: el president Emmanuel Macron va presentar el 26 de maig un pla de 8.000 milions d’ajudes al sector automobilístic, que incloïa el compromís de PSA i Renault de fabricar a França els seus vehicles elèctrics i híbrids. El 2 de juny, Nissan comunicava al Govern espanyol el tancament de la planta de Barcelona. La planta no és deficitària, però Renault i Nissan són companys de grup empresarial i Renault vol fabricar i vendre els seus cotxes nets a Europa i que Nissan es centri en el mercat asiàtic i nord-americà. Així es reparteixen el món aquestes empreses alienes als problemes econòmics i socials que generarà el tancament de la planta en el cinturó industrial català.
“No entenem perquè els governs des de la Transició no han tingut intenció de crear una sobirania industrial en aquest país”, sosté Diego Errejón de la CGT
Sense rastre en el pla de govern
El Govern espanyol va publicar el 15 de juny un pla per al sector automobilístic i s’ha reunit amb un sector que representa el 9% del PIB i el 19% de les exportacions. Espanya és el segon major fabricant d’automòbils d’Europa, el vuitè del món.
El pla de Govern compta amb un pressupost de només 3.750 milions, dels quals 2.690 es destinarien en inversions en cadena de valor de la indústria. Indústria que ni està nacionalitzada, ni està participada. És a dir, s’ajudaria a la Volkswagen, Mercedes, Seat o Renault i als ciutadans que vulguin renovar el seu automòbil (250 milions).
Si la proposta del carsharing no convencés al Govern, el sindicat està elaborant una alternativa: fabricar transportes elèctrics per mercaderies, persones i residus. Comprar una patent d’un camió de brossa i que aquest sigui el camió que ajuntaments comprin per a la seva flota. Comprar una patent per a fabricar una motocicleta i que sigui aquesta la que Correus utilitzi. Etcètera amb cotxes patrulla, ambulàncies i altres transports de serveis públics.
“Aquesta pot ser una victòria amb perspectiva de futur o l’enèsima derrota a assumir en nom del mal menor”, alerta Vidal Aragonés
.
Els treballadors de Nissan porten avui 86 dies de vaga indefinida batallant per un futur que volen ancorar a un procés de re-industrialització fort i tot econòmicament possible. Diego Errejón, sindicalista de la CGT, afirmava ahir a la presentació de la proposta que “no entenem perquè els governs des de la Transició no han tingut intenció de crear una sobirania industrial en aquest país”.
Vidal Aragonés, de la CUP, va recordar que l’Estat Espanyol és un monocultiu de quatre llavors: automòbil, agrícola, turisme i construcció. I només els dos primers poden ser sòlids en el temps. “Mantenir la Nissan és una decisió política i no es pot assumir que ara vingui una segona onada de destrucció de la indústria. Aquesta pot ser una victòria amb perspectiva de futur o la enèsima derrota a assumir en nom d’un mal menor”, va alertar.
“No hi ha altre manera d’assumir que ha d’existir un canvi en el model de mobilitat i substituir el parc privat de cotxes per cotxes compartits i vehicles col·lectius”, va afegir Daniel Milero, de Anticapitalistes.
“Desde febrer no fabriquem cap cotxe”, va recordar el treballador Javier Turrillo. “Nissan podria ser el inici de la transició ecològica, ens queden menys de deu dies per a què s’acabi el mes i sabem quines decisions prenen amb els treballadors”, va indicar l’operari que s’alterna amb els seus companys davant la porta d’una fàbrica que no volen veure tancada.
