Aquest 31 de desembre finalitzava la moratòria de desnonaments, el que hauria pogut comportar per les milers de famílies que s’han pogut acollir a aquesta mesura, veure’s obligades a abandonar casa seva amb el canvi d’any i enmig d’un context de col·lapse del mercat de l’habitatge. Finalment però, no serà així. EH Bildu ha anunciat avui un acord amb el govern espanyol per a prorrogar durant tot el 2026 l’anomenat “escut social”.
Segons han explicat en un comunicat la formació basca, l’acord s’incorporarà a un decret de mesures socials que l’executiu aprovarà pròximament al Consell de Ministres espanyol. El decret, han detallat, inclourà la prohibició de desnonaments sense alternativa d’habitatge per a famílies vulnerables, la prohibició de tallar subministraments bàsics –llum, aigua i gas– i la pròrroga del bo social elèctric.
A l’amenaça de caducitat de la moratòria antidesnonaments s’hi afegia un ingredient més: la imminent renovació d’uns 300.000 contractes de lloguer arreu de l’estat. Una renovació sense garanties per als llogaters afectats. Que sindicats i associacions d’habitatge temien que derives en una nova onada de desnonaments invisibles, fora dels tribunals, impulsats per l’augment imparable dels preus.
Des de la Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya, formada per la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), les PAH Catalanes, el Sindicat de Llogaters i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya ja havien alertat insistentment sobre la necessitat imperiosa de prorrogar la mesura i millorar-la. Segons han advertit, la moratòria vigent només ha aconseguit aturar un de cada quatre desnonaments. Per això, reclamen més cobertura i què s’apliqui amb fermesa. Segons dades fetes públiques per l’Observatori DESCA, entre 2008 i 2019 el nombre de llançaments executats assoleix la xifra de 684.000. I més d’1,7 milions de persones afectades.
Nascuda a l’escalf de la pandèmia, aquesta eina jurídica, integrada dins l'”escut social”, permetia als llogaters en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional permet sol·licitar la suspensió extraordinària del seu desallotjament. La mesura, vinculada en un primer moment a la disminució d’ingressos sobrevinguda per l’impacte de la COVID-19, va continuar, ja allunyada del seu propòsit inicial, prorrogant-se any rere any. Convertida en el flotador salvavides de desenes de milers de llars. Prop de 60.000 en els seus quatre primers anys en actiu, segons un informe de l’Observatori DESCA publicat a finals de l’any passat. Perquè ens entenguem, la normativa hauria aconseguit suspendre o paralitzar fins a un 24% dels procediments de desnonament oberts a l’Estat Espanyol entre 2020 i 2024.
Alejandra Jacinto, advocada i fundadora del Centre d’Assessorament i Estudis Socials (CAES), recordava en declaracions recents realitzades a Público, recorda el cas de la moratòria hipotecària -la suspensió de llançaments per a deutors hipotecaris vulnerables- de l’any 2012″, una normativa -apunta la lletrada- que s’ha anat consolidant, renovant-se de quatre en quatre anys i que actualment és vigent fins a l’any 2028. “La va aprovar Rajoy, fixa’t, davant l’onada frenètica de desnonaments que hi havia. Aleshores no els semblava tan descabellat”, ironitza la jurista.
I és que la discussió sobre una possible pròrroga de la moratòria ha encès les crítiques dels sectors empresarials envers una eina que consideren que “empara l’ocupació”, condemnant els propietaris a la inseguretat jurídica fent-los responsables de les tasques de protecció social pròpies de l’Estat.
_____________________________________________________________________
Informacions relacionades:
Llogar al Prat: preus pugen i els llogaters estan sota pressió
Junts, PP i Vox tomben la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions al Congrés
El preu del lloguer augmenta un 31% al Prat del 2015 al 2022
