L’1 d’octubre i el conflicte obert arran de la celebració del referèndum d’autodeterminació de 2017 semblen haver fet saltar pels aires els consensos existents des de mitjans dels 80 al voltant del paper de la llengua catalana a les escoles. L’actual model educatiu té un dels seus fonaments en la Llei de normalització lingüística, aprovada el sis d’abril de 1983 al Parlament del Principat, i va ser aprovat llavors amb 105 vots a favor, cap vot en contra i una sola abstenció.
El Ple del Consell Comarcal del Baix Llobregat, celebrat aquest passat dilluns 24 de gener, va debatre la Declaració de suport a la immersió lingüística i d’adhesió al manifest de Som Escola. La moció però va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC, C’s i PP.
La Declaració destacava que l’actual model d’immersió lingüística afavoreix la igualtat d’oportunitats i que aplica criteris pedagògics amb l’objectiu de “generar cohesió social i assegurar el coneixement de les dues llengües per part de l’alumnat”. La moció recordava igualment el fet que la immersió sorgeix de la reivindicació de moltes famílies que tenien el castellà com a llengua d’origen. I denunciava ” una nova ingerència dels tribunals que ataca les competències del Departament d’Educació i la feina de molts professionals”.
La Declaració rebutjada pel Consell es basava en el manifest de Som Escola, que aplega nombroses entitats, entre les quals hi ha CCOO, UGT i la Federació d’AFAs de Catalunya.
El tema la immersió lingüística a les escoles sembla que està tensant molt al PSC. I posicionaments contradictoris afloren a diferents municipis del Baix Llobregat, mentre a El Prat, Gavà o Sant Just Desvern, el PSC ha votat mocions a favor de la immersió lingüista, a altres poblacions, com Castelldefels, en canvi, el PSC hi ha votat en contra, posicionant-se al costat del PP i C’s. Ara li ha tocat el torn al Consell Comarcal.
Informació relacionada:
Quan les famílies ‘xarnegues’ van construir l’escola pública en català