«Els sindicats CNT i CGT registren la convocatòria de vaga de 24 hores per a donar cobertura a la vaga laboral, un dels eixos de la vaga feminista. CGT demana als sindicats majoritaris que evitin crear confusió sobre la legalitat de la convocatòria com, al seu judici, van fer l’any passat».
x Patricia Reguero | El Salto
La Confederació Nacional del Treball (CNT) ha registrat aquest dijous al matí en el Ministeri de Treball la convocatòria de vaga general per al dia 8 de març donant així compliment a l’acordat en el seu ple del 3 de novembre per unanimitat. A penes una hora després, passades les 11.30h, ho ha fet la CGT, com va acordar en la seva assemblea del passat mes de gener a Mèrida en un Congrés Extraordinari per a debatre sobre la jornada de vaga. Es tracta de la segona convocatòria de vaga general que fan aquests sindicats en resposta a les necessitats del moviment feminista, després que l’assemblea de la Comissió 8M decidís tornar a convocar una vaga feminista en la trobada d’octubre a Gijón.
“Es tracta d’una convocatòria l’impacte de la qual no pot mesurar-se només mitjançant les xifres de seguiment de la vaga”, ha assegurat Isabel Reyero en declaracions a ‘El Salto’ després de la roda de premsa, fent així recalcament en què una vaga feminista desborda els límits d’una vaga laboral a l’ús i és també una vaga de consum, de cures i estudiantil.
Reyero és una de les tres integrants del comitè de vaga de CNT que han efectuat el registre després del qual han explicat que la crida d’aquesta vaga es fa “a tota la classe treballadora”. Reyero ha assegurat que, amb aquest registre, la CNT “legalitza la vaga, per a tots els sectors en qualsevol tipus de treball en tot l’Estat”. “Homes i dones estan cridats a fer vaga”, ha explicat Regina López a les portes del ministeri. En aquest sentit, ha explicat que el paper que s’espera dels homes en la vaga és el de prestar suport a les seves companyes sense restar-los visibilitat.
Per part seva, Elia Martín ha enumerat els objectius d’aquesta vaga, que el document registrat aquest matí recull en quatre apartats: eliminació de la bretxa salarial, eliminació d’obstacles en l’accés i promoció en l’ocupació, eliminació dels obstacles a la conciliació de la vida laboral i familiar i eliminació de tota discriminació en el treball al servei de la llar familiar.
Entre les mesures concretes, Martín ha destacat la revisió de convenis amb perspectiva de gènere –en l’actualitat, els convenis de sectors masculinizats tenen salaris més alts i més complements, assegura—, l’obligatorietat d’establir criteris objectius en els ascensos a llocs de responsabilitat o la creació de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles.
Totalment legal
Rosa Vedell, secretària d’Acció Social i Dona de CGT, ha recordat després del registre que els sindicats majoritaris només han convocat aturades de dues hores, com ja van fer l’any passat, i que amb el registre d’aquest matí “la vaga està totalment legalitzada”. Vedell assegura que tant UGT com CC OO van distorsionar la informació l’any passat, creant confusió sobre la legalitat de la vaga i fent veure que només eren legals les aturades de dues hores. “Aquesta serà una vaga per totes nosaltres, i per les quals no estan perquè han estat assassinades”, va assegurar en al·lusió a les víctimes de la violència masclista. Vanessa Casado, responsable territorial a Madrid de l’àrea de Dona de CGT, ha incidit també en l’intent de “manipulació” dels sindicats durant la convocatòria del 2018: “Aquesta vaga és legal”. Entre els motius per a convocar de nou una vaga, Casado va enumerar la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual l’el treball, la necessitat d’una educació en igualtat, o el terrorisme masclista. “Volem paralitzar la producció d’aquest sistema explotador”, va assegurar.
La llista de motius que enumera el document que ha registrat CGT suma a les de CNT la igualtat efectiva de les dones migrants, l’eradicació de les violències masclistes, la igualtat entre empleats i empleades de les administracions públiques i la igualtat de les dones en l’accés a serveis bàsics.
