Malgrat el que moltes persones puguin pensar (o desitjar) el moviment feminista del 8 de març no va acabar dimarts, sinó que són moltes les activitats que es continuen duent a terme arreu i els reptes que té la lluita per la igualtat la resta de dies de l’any. És el cas de la conferència i la projecció del documental ‘Indomables. Una història de Mujeres Libres‘, que tindrà lloc aquest dissabte al Casal Autogestionat La Llavor del Prat de Llobregat a dos quarts de vuit del vespre.
L’activitat, organitzada conjuntament pel col·lectiu llibertari Catarko i l’Assemblea de Joves del Prat (AJP), té com a objectiu visibilitzar i donar a conèixer aquest moviment de dones que podem considerar com un dels precursors del moviment feminista al Estat Espanyol.
“Dones Lliures (MMLL) són un punt de referència per a totes nosaltres. No és que estiguem mirant sempre cap endarrere, és que no hi ha res més modern que les seves reivindicacions”, indica Sònia Turón, ponent del citat l’acte, membre de la Fundació Anselmo Lorenzo. No és difícil comprovar el seu comentari, ja que es poden fullejar alguns dels articles que la revista homònima editar entre els anys 1936 i 1939 per a veure que podrien haver estat escrits avui dia si no ens fixem en la data de publicació. Sònia afegeix : “Tenim un deute amb aquesta organització, tant per part del sindicat CNT com des de la fundació. Fem un treball de divulgació, però no l’havíem fet amb les nostres dones fins ara”.
MMLL es va fundar en 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, i va arribar a mobilitzar en aquests temps convulsos a milers de dones. Les seves precursores —Amparo Poch i Gascó, Mercedes Comaposada i Lucía Sánchez Saornil— van entendre que, si volien contribuir a la lluita social dels seus companys de sindicat, haurien d’organitzar-se de manera autònoma primer, per a capacitar-se i tenir eines pròpies. En els anys 30, l’índex d’analfabetisme entre les dones era molt elevat i la formació que tenien en els treballs era molt inferior a la dels seus companys homes, ja que reivindicacions com la d’un salari igualitari es trobaven amb una barrera molt gran. D’aquí ve que les primeres activitats de dones lliures fos aprendre a llegir, escriure i la formació professional —com l’Escola de Xoferes, per exemple—. “L’ocupació era fonamental per a l’alliberament de la dona, per a no dependre de ningú i com a factor social. S’havien col·lectivitzat els mitjans de producció i treballar suposava fer-ho per la societat” explica Turón, qui comenta que d’aquí ve que moltes de les seves reivindicacions fossin similars al que exigeix la societat ara: acabar amb la bretxa salarial, accés a qualsevol ocupació, conciliació laboral —amb guarderies en fàbriques i centres de treball—, etcètera.
Van trencar amb la idea que la llar i les relacions de parella eren privades: denunciaven amb fervor el control dins de la pròpia parella i des del propi estat i Església catòlica. Proclamaven l’amor lliure i denunciaven que el model tradicional de família fomenta les desigualtats: d’una banda, perquè manté les dependències econòmiques en la qual se sustenta el patriarcat i per un altre, perquè empara la submissió de les dones als homes dins de la família pel que mancaven de tot dret d’expressar-se en ella.
Un altre dels temes que més van destacar va ser l’educació infantil. Asseguraven que a les escoles s’adquireix una mentalitat encasellada pels valors burgesos per la qual cosa era essencial que l’educació donés un gir total potenciant una escola per a la llibertat. Dins de l’educació, a més, reclamaven la necessitat de l’educació sexual, plantejant temes fins llavors tabús com els mètodes anticonceptius o l’avortament.
La repressió contra les anarquistes
La invisibilizació d’aquesta agrupació es deu a dos factors decisius: pertànyer al moviment llibertari —ja que moltes d’elles militaven en CNT, FAI o les Joventuts Llibertàries alhora que en MMLL— i a ser dones. “No sols ens van exterminar físicament, sinó també documentalment” comenta la conferenciant de l’acte d’aquest dissabte al Prat. Mentre que sí s’han conservant grans documents de fites o personalitats rellevants, queda molt per saber de la militància de base d’aquests anys. A més, insisteix Turón, “l’obra constructiva del moviment llibertari rares vegades es dona a conèixer. Es tracta d’una organització que en poc temps van fer molt i per a alguns és molt perillosos que això es pugui tornar a repetir”.
Com amb gairebé tots els grups revolucionaris, la repressió durant la guerra per part de les tropes franquistes van ser colossals. Més amb els grups de dones com aquest que suposaven un doble perill al no lluitar només per l’emancipació de la classe obrera, sinó també per l’emancipació de la dona.
Sembla una tasca impossible documentar el nombre exacte de dones que van passar pel calvari de la tortura, dels assassinats, de les desaparicions i de la violència sexual. Però sí que sabem que igual que, com la majoria de milicianes i militants, les integrants de Dones Lliures van acabar en la presó, a l’exili, o, en el millor dels casos, sotmeses a un silenci absolut negant haver participat en aquesta organització. Ni des de l’estranger van aconseguir mantenir estructures organitzades en la clandestinitat, per la qual cosa als tres anys, en 1939, Dones Lliures va acabar dissolent-se encara que sí han mantingut un llegat i un referent que perdurà fins als nostres dies.