«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero.».
Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l’atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius d’una patronal que s’escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer.
El Noi del Sucre havia de convertir-se en un dels personatges més temuts de la burgesia, que no perdonaria el seu lideratge en l’exitosa Vaga de la Canadenca i la proclamació de la jornada de vuit hores per primera vegada a l’Europa occidental.
El 10 de març de 1923 la patronal catalana complia la seva amenaça, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l’emancipació com a motor social, va ésser assassinat d’un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers de la patronal catalana sota la protecció del Governador Civil de Barcelona Martínez Anido. En el mateix tiroteig, van deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a “Perones”, que moriria pocs dies després.
Seguí, fou sens dubte, un dels líders més destacats del moviment obrer de Catalunya i de la resta de l’Estat de principis del segle XX. Rep el seu sobrenom al costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel cafè.
____________________________________________________________________________
