Seat ha posat en marxa el pla de 1.330 prejubilacions acordat amb els sindicats UGT i CCOO arran de la signatura del 20 conveni col·lectiu. Els 15.000 treballadors del grup Seat, inclosos els 1.200 treballadors de la planta de Seat Componentes del Prat de Llobregat, s’aniran de vacances amb el nou conveni ja en vigor i el cobrament dels endarreriments i amb els primers empleats que sortiran de l’empresa per a ajustar la plantilla a les futures necessitats del cotxe elèctric.
La signatura del coveni aprovada pels afiliats de CCOO i UGT, amb l’oposició de la CGT, tindrà vigència fins al 2026 i va venir presidida, de sis mesos de negociació que han finalitzat amb un pla de sortides voluntàries de 1.330 treballadors majors de seixanta-un anys, que no serà per via de prejubilacions, sinó per un tipus d’ERTO de diversos anys on els treballadors no passaran mai a l’atur i cobraran un 75% del sou fins a jubilar-se. Hi haurà 800 sortides naturals, el manteniment de 500 llocs a Seat Components i 170 persones serien traslladades l’any vinent a la planta de bateries de Sagunt al País València.
La direcció havia calculat que fins al 2026 hi hauria un excedent de 2.800 operaris a causa de la simplificació del procés que planteja el model elèctric, on es calcula un 30% menys d’hores en el muntatge i una reducció del 20% de les despeses de personal indirecte.
UGT i CCOO afirmen que la direcció de Seat s’ha compromès a portar una segona plataforma elèctrica a Martorell per augmentar la producció de vehicles que no funcionen per combustió. A més, s’han adjudicat sis noves peces addicionals al centre de Seat Componentes. Sobre els treballadors plana la incertesa de saber si amb aquesta adjudicació tindran un vòlum de feina suficient per mantenir els actuals llocs de treball a la planta del Prat.
Aquesta xifra és propera a la meitat de la inicialment prevista per part de la empresa. La causa d’aquesta reestructuració és el procés cap al model elèctric. L’acord també contempla un “paquet de competitivitat”, en el qual s’inclou també un pla per a retallar la plantilla en 2.100 empleats mitjançant les citades 1.300 prejubilacions i amortitzacions de vacants.
També es preveu un augment del 6,5% en els sous d’aquest any i incorpora una clàusula de revisió vinculada a la inflació amb caràcter reatroactiu, que es va situar al juliol en el 10,8%. El nou conveni preveu que si l’IPC supera el 3% a final de 2022, l’empresa abonarà en les taules salarials el 50% de la diferència amb la inflació real en quatre pagaments l’1 de gener de 2023, 2024, 2025 i 2026. El pagament de l’altre 50% “estarà condicionat a l’adjudicació de la segona plataforma elèctrica a la fàbrica de Martorell”. En cas que no s’assigni aquest model addicional, el pagament del 50% de l’excés de la inflació més enllà del 3% es retardaria a gener de 2026.
L’acord redueix igualment la jornada del col·lectiu vinculat a producció per primera vegada en els últims 16 anys, que quedarà en 212 dies a l’any. Vinculat a un augment de la flexibilitat laboral sobre la pantilla. Des del sindicat CGT critiquen que l’actual conveni consolida la contractació mitjançant Empreses de Treball Temporal (ETT).
En aquests cinc anys, l’empresa vol fer una aposta per la marca Cupra. Volkswagen espera treure models elèctrics com el Terramar, el Tavascan i l’Urban Rebel entre 2024 i 2025.
Per al president del comitè d’empresa, Matías Carnero, “l’electrificació de Cupra ha estat una decisió del grup, no de Seat. Igual que és una estratègia del grup prioritzar el Cupra Formentor perquè dona major rendibilitat enfront de models de Seat, com l’Ibiza, Arona i Leon. Aquestes estratègies venen d’Alemanya provocades per la crisi dels semiconductors. Al final el finançament de l’empresa penalitza els models de Seat i a favor del Formentor, que equival a vendre quatre Eivissa”.