Des de les primeres troballes arqueòlogues que fan referència a la presència de cervesa al territori, El Prat i la cervesa compareixen una història que va molt més enllà de la profusió de publireportatges que hem pogut llegir aquests dies a la premsa sobre els 150 anys de la Damm. Una vinculació històrica, al voltant de qual, val la pena aturar-se per fer-hi una petita repassada.
Les restes cerveseres més antigues d’Europa trobades a poc més de 20 Km del Prat
N’és ben sabut que la cervesa data d’èpoques prehistòriques. Es creia que l’origen podria ser a Mesopotàmia fa 10.000 anys a.C. Les darreres troballes arqueològiques però, semblen datar de 13.000 anys A.C., trobades a la vora del Llac de Tiberíades a la Palestina històrica.
Tot i així, les restes cerveseres més antigues d’Europa daten del neolític, d’entre els 5.500 a. C.- 4.000 a. C., i es troben a la comarca del Baix Llobregat, a la Cova de Can Sadurní, al municipi de Begues, població a poc més de 20 Km de l’actual El Prat.
Amb l’arribada de l’imperialisme romà s’instaurà el cultiu de vinya i la producció de vi en detriment de la producció cervesera, que sí es mantingué en les zones climàticament més frescals on el raïm no va acabar d’adaptar-se.
Dels Austries a la revolució industrial
Molt posteriorment, foren dos esdeveniments els que retornaren la cervesa a la península. El primer està relacionat quan amb dos personatjes històrics: el primer fou Felip d’Habsburg (I de Castella) de la dinastia dels Àustries i provinent de Brusel·les a l’any 1501, i l’altre Carles V del Sacre Imperi Romà Germànic (I d’Aragó), de Flandes a l’any 1517, provinents ambdós de països de tradició cervesera, que s’encarregaren de popularitzar aquesta beguda en terres ibèriques en el segle XVI, sobretot en l’àmbit noble i aristocràtic.
El segon, va ser durant la Revolució industrial quan gràcies a millores en la mecanització, desenvolupament dels llevats, pasteurització, gasificació i refrigeració, s’elabora cervesa de manera àmplia i transversal regida per l’economia d’escala. Durant la segona meitat del s. XIX apareixen les primeres marques industrials: a tall d’exemple, el 1871 a Barcelona ja hi havia 7 cerveseres.
Les grans industries cerveseres catalanes
Durant aquell segle XIX van obrir i tancar diverses cerveseres, algunes duraren ben pocs anys. D’altres per contra, s’han mantingut fins als nostres dies. Son el cas de la fàbrica de cerveses Moritz, que durant un temps va anomenar-se Ernesto Petry, i que va iniciar el seu recorregut al 1856 a mans de Louis Moritz, tot i que va estar tancada i no va produir de 1978 al 2004; i la fàbrica de cerveses Damm, iniciada el 1876 per August K. Damm, tot i que ja havia fundat anteriorment la fàbrica de cervesa i gel Camps y Kuentzmann SRC al 1872.
Al Principat, aquelles incipients fàbriques de fermentació es concentraren principalment a Barcelona. A inicis del segle XX ja només predominaven 4 cerveseres, que s’ajunten en una agremiació de fabricants de cervesa, un grup lobbystic que vetlla pels seus interessos. Aquest oligopoli del sector cerveser barceloní, conjuntament amb l’obligació d’inscriure’s en el registre mercantil a partir de 1886, foren les principals causes de la desaparició de les petites cerveseres.
Així doncs, les 4 cerveseres més importants foren: La Moritz, Hijos de J. Damm (l’empresa passa per diversos noms, Joseph Damm fou el cosí de l’August, qui va ser mestre cerveser), E. Cammany y Cía, i Joan Musolas. Al 1910, les tres últimes empreses s’uneixen donant nom a Damm S.A., tot i mantenir cadascun la pròpia personalitat jurídica i la marca de cervesa. La producció de Damm S.A. passa a fer-se a La Bohemia, fàbrica inicialment de Joan Musolas, situada al carrer Rosselló.
Cal destacar doncs, que les cerveseres Moritz i Damm, tant conegudes a l’actualitat, son les cerveseres més antigues de l’Estat que encara prevalen avui dia.
Vista la importància de les dues cerveseres barcelonines, tant a nivell català com a nivell estatal, vegem-ne la seva relació amb el Prat de Llobregat.
Cervezas Asociadas S.A.
L’any 1904 neix la cervesera La Cruz del Campo a Sevilla, a mans dels germans Osborne Guezala, que posteriorment va ser adquirida l’any 1991 per l’empresa Guinness i al 1993 s’anomenaria Cruzcampo. Finalment a l’any 2000 la compraria Heineken fins al present.
Als anys 50 del s. XX, vers les perspectives d’expansió comercial fora d’Andalusia i per aminorar costos de transport, es decideix unir esforços amb la cervesera El Águila. Seguint aquest propòsit, al 1963 signa un acord de col·laboració amb la cervesera nord-americana Schlitz (segona cervesera nord-americana en aquella època), constituint Cervezas Asociadas S.A. L’empresa adquireix uns terrenys a El Prat de Llobregat, on s’hi construeix una gran fàbrica per produir les marques Schlitz, Henninger i Cruzcampo.
Es veu que mitjançant aquesta societat anònima, s’havia comprat la filial espanyola de la cervesera alemanya Henninger i amb la que Schlitz blanquejava capitals, situació que va acabar malament quan s’assabentaren als Estats Units.
Posteriorment, la cervesera Damm s’uneix a Cervezas Asociadas S.A., mentre que per l’altre costat els americans abandonen la societat per manca d’èxit. La Damm i la Cruz del Campo arriben a un acord de possessió al 50% de Industrial Cervecera Sevillana i Cerveceras Asociadas.
L’any 1975, la Damm va permutar la seva fàbrica de Sevilla per la fàbrica de Cruzcampo del Prat.
La fàbrica del Prat es va instal·lar entre el que avui és l’Avinguda Onze de Setembre, el carrer del Pi i la Ronda de Ponent. El perquè es va decidir ubicar-se al Prat és una qüestió que no està del tot resolta per la manca d’informació al respecte, però el municipi és un espai estratègic comercialment, entre l’aeroport i el port de la ciutat comtal, i a més cal dir que el poble disposa d’un bon cabal d’aigua, entre el riu i els aqüífers, tot i que no s’han pogut confirmar aquestes premisses.
La cervesera Damm
La producció de cerveses Damm es mantingué principalment a la fàbrica de La Bohemia fins l’any 1992 quan el procés industrial es traslladà a la fàbrica d’El Prat de Llobregat i a una fàbrica a Santa Coloma de Gramenet. La fàbrica cervesera de Santa Coloma passaria a ser secundaria fins a l’any 2011, que cessaria aquesta activitat dedicant-se a l’elaboració de Cacaolat, producte de la mateixa companyia.
Reprenent la qüestió del recurs més preuat en la producció de la cervesa, l’aigua, i recalcant que la companyia disposa de varies marques d’aigües embotellades, comentar que com s’explica a l’article “El secreto mejor guardado de las cervezas: el agua” de Bcnmés, l’empresa Damm no té especial interès en facilitar l’origen d’aquest líquid imprescindible en l’elaboració del fermentat.
Al 2021 es culmina l’ampliació de la fàbrica amb una inversió de més de 63 milions d’euros, amb l’objectiu primordial d’incrementar en un 45% més la capacitat de producció de la fàbrica.
La nissaga Carceller propietaris de la Damm
Seguint amb el fil explicat amb anterioritat, l’any 1902 la cervesera Joan Mussolas compra uns terrenys a la família Coll per instal·lar-hi la Bohemia. La família Coll, molt adinerada, prové del món tèxtil i la banca, entre moltes altres companyies de gas, electricitat, tabac, asfalt o gasolina. Així, els germans Coll entren com a socis de l’empresa cervesera i és Ignacio Coll Portabella qui pren la presidència fins al 1910, moment de fusió a Damm S.A.
A l’inici de la Guerra Civil l’empresa es col·lectivitza i l’Ignacio abandona Barcelona. Durant el règim franquista, recupera la presidència de Damm fins a la seva mort l’any 1943. La presidència la succeeix el seu fill Ignacio Coll Castell.
Josepa Coll, qui tenia participacions de la cervesera, es casa amb Demetrio Carceller Segura. Demetrio, enginyer tèxtil terolenc, va militar a la Falange junt a Primo de Rivera, essent el cervell econòmic de la formació. Així, va ser ministre d’indústria i comerç durant la dictadura franquista (1940-45) i no hi hagué negoci ni industria que no passés pel seu coneixement aportant el pertinent peatge. Entre els anys 50 i 60 del s.XX, Carceller esdevé propietari de Damm, conjuntament amb Ignacio Coll Castell. En aquella època es crea el Grup Damm, una teranyina d’empreses de múltiples sectors, des de l’alimentació, passant per la banca, a la benzina, l’electricitat i el gas.
El Grup Damm l’hereta Demetrio Carceller Coll, qui amplia els interessos comercials de la companyia. Fou també president de la cervesera Damm.
Finalment és Demetrio Carceller Arce, actual president de la cervesera des de 1994, qui hereta la macro-companyia, ampliant l’imperi comercial i industrial.
Tot i ser una de les famílies més riques de l’Estat Espanyol quasi no deixen petjada, es mantenen en l’anonimat. Tot i així, l’any 2010 van ser acusats de 13 delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals, així com una causa oberta per suposada estafa. Penosament, van evitar-se la presó a canvi d’un pagament de 93 milions d’euros.
La cervesera Moritz
Durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, la cervesera Moritz disposà de millors instal·lacions i calderes de major capacitat que les de Damm. Al 1930 assoleix rècord de producció i vendes, passant a controlar el 34% del mercat català.
Durant la guerra civil es col·lectivitzà, i passat el conflicte els amos reemprengueren l’activitat.
En un article de El Periódico del 19 de febrer de 2012, s’hi detalla que «durant els anys 1950-1960, la Moritz va viure una expansió, ja que el consum s’incrementà. I el creixement fou tan important que es compraren terrenys al Prat de Llobregat, doncs la fàbrica quedava petita. Aquest projecte s’acabaria abandonant per les inundacions del 1962 i per les expropiacions per canalitzar el riu Llobregat. Aquests dos esdeveniments impossibilitaren la implantació de la Moritz al Prat.
Així doncs es traslladaren a Parets del Vallès, fusionats amb la cervesera belga Lamot. Per problemes financers, al 1975 es vendria gran part de l’empresa a Banca Catalana (amb Jordi Pujol com a vicepresident executiu en aquell moment) qui posaria una persona de confiança que faria una pèssima gestió de la cervesera fins al seu tancament al 1978. Reobriria posteriorment al 2004, propietat de La Zaragozana, elaborant-se a Saragossa.
La cervesa a inicis del segle XXI
A inicis del segle XXI hi ha una revolució en la manera d’elaborar i consumir la cervesa. En part de la mà de l’anglès Steve Huxley, apareix la cervesa artesana arreu de Catalunya. Cerveses de petites produccions, d’estils diversos, emprant ingredients de qualitat i potenciant més el gust i els aromes (a malta o a llúpol sobretot) i elaborant cerveses sense pasteuritzar ni clarificar.
Existeix el Gremi de cervesers artesans GECAN, on a través de la web, es pot visualitzar un mapa de Catalunya amb les propostes cerveseres al territori.
El Prat de Llobregat també disposa de la seva cervesa artesana anomenada La Pratenca, una cervesa d’estil blondeale, impulsada pel laboratori d’iniciatives per a l’economia social AT2 i Gats i elaborada per la cervesera Cornelia. I ben a prop, a Sant Boi, es produeix una cervesa elaborada amb carxofes del Parc Agrari.
Al Prat també s’hi celebrava la Fira cervesera BrewPrat, així com també es realitzen, de manera periòdica, tastos temàtics cervesers al Casal La Llavor.
