«A l’estrena del documental de David Trueba ‘Si me borrara el viento lo que yo canto’ la seguirà el concert d’El Sobrino del Diablo amb les seves hilarants creacions.»
Aquest divendres 13 de desembre a partir de les set del vespre al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ en un acte que vol recordar i retre homenatge la figura del poeta àcrata i cantautor Chicho Sànchez Ferlosio s’estrenarà el nou documental de David Trueba ‘Si me borrara el viento lo que yo canto’, sobre la prodigiosa vida d’aquest cantautor i d’unes cançons que han vençut el oblit per convertir-se amb himnes.
El documental estrenat a principis d’aquest any, ens mostra la reveladora història del cantautori del seu disc clandestí ‘Canciones de la resistencia española‘, de 1963, que es va convertir en tot un símbol de la resistència antifeixista a Escandinàvia, Llatinoamèrica i Alemanya de l’Est.
Tot va començar quan a l’estiu de 1963, dos estudiants suecs van viatjar fins a Madrid amb un magnetòfon adossat als baixos del cotxe. El seu objectiu: gravar d’amagat cançons de Chicho Sánchez Ferlosio. La terrible repressió de les vagues dels miners asturians i l’execució del militant del PCE Julián Grimau havien tingut molt de ressò a Europa, recordant l’anomalia que suposava la persistència d’una dictadura “nacionalcatòlica”. Aquell enregistrament clandestí, amb cançons com a “Gallo rojo; gallo negro“, “A la Huelga” o “Canción de Grimau“, va arribar a Estocolm i es va editar anònimament, collint un gran èxit en cercles antifeixistes de tota Escandinàvia i Llatinoamèrica. Aquest sobri, efectiu i revelador film de David Trueba ens transporta mitjançant excel·lents anècdotes i records indelebles a un Estat Espanyol en blanc, negre i gris. I ens descobreix l’home després d’aquells “himnes” que molts erròniament tenien per cançons de la Guerra Civil: el fill díscol de l’escriptor Rafael Sánchez Mazas, fundador de Falange espanyola, coautor del “Cara al sol” i pare de la consigna “Arriba España!”. Els records del seu ex muller, la traductora i productora Ana Guardione, el periodista Màximo Pradera (nebot del cantautor) o el poeta Jesús Munárriz (amic i company musical en els anys universitaris), dibuixen la personalitat “ocurrent, espurnejant i imprevisible” d’aquell jove amb un historial abundant en expulsions de col·legis i denúncies per blasfèmia que es va significar en el moviment universitari antifranquista, va passar del leninisme a postures àcrates i va compondre un bon grapat de peces considerades cançons populars, probablement “el millor elogi que se li pot fer a un artista”.
.
El documental donarà pas a un concert d’El Sobrino del Diablo i les seves hilarants creacions
Un cop finalitzada la projecció del documental els organitzadors de l’esdeveniment, el col·lectiu pratenc Catarko, han anunciat refrigeris per sopar, i l’actuació posterior del cantautor El Sobrino del Diablo. En un concert que esta previst començar a les nou del vespre, i mitjançant taquilla inversa.
Diu la llegenda urbana que Juan Gómez era un professor de batxillerat de llengua i literatura que va decidir canviar les aules pels escenaris i va adoptar el pseudònim de “El Sobrino del Diablo”, l’any 1999. Des d’aleshores ha realitzat més de 2.000 concerts per tot l’Estat Espanyol, sobretot en sales, bars, restaurants i equipaments culturals d’aforament petit i mitjà, tot i que també ha actuat en festivals com ara el Barnasants, el Migas Rock o el Festival Socarrat, entre d’altres. També va formar part de la gira “Còmics de barra” de la productora El Terrat i ha actuat en programes d’Andreu Buenafuente, Ràdio 4, BTV i COM Ràdio.
Els seus temes musicals solen tenir contingut humorístic i de sàtira política i social, sempre des d’un punt de vista irònic. Els estils musicals que practica són variats; des del reggae al rock&roll, passant pel heavy metal, la cançó d’autor, el blues o la música tradicional irlandesa.
.
Per a més informació pots consultar la seva pàgina de facebook, el seu bandcamp, i el seu canal de youtube.
