“Les polítiques urbanístiques de molts ajuntaments agreugen el canvi climàtic i, per tant, la sequera“. assegura categorialment SOS Baix Llobregat, plataforma formada per més de 60 grups i entitats de la comarca, inclosa la ciutat de l’Hospitalet. I assenyala els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona per la seva responsabilitat a mantenir una “lògica de creixement permanent“.
En aquest sentit aquesta plataforma ecologista i veïnal denuncia en un comunicat la proposta de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) i les polítiques que pretenen “incrementar el sostre de nous habitatges fins als 240.000 d’aquí a 2040” a l’entorn metropolità, “el doble dels 117.000 previstos fins ara“. Sense que cap ajuntament del Baix Llobregat, per contra, no s’hagui plantejat desqualificacions per protegir territori.
Davant l’entrada en vigor de la fase d’emergència del Pla Especial de Sequera del sistema Ter Llobregat, els ecologistes consideren imprescindible recordar que “aquesta sequera no és sinó un efecte més de la crisi ecològica global que s’expressa a nivell climàtic amb una alteració profunda dels patrons que havien fet dels darrers mil·lennis“.
La inconsistència de reduir la capacitat de recàrrega de l’aqüífer al mateix temps que se n’augmenta la demanda
Aquest urbanisme desaforat, segons SOS Baix Llobregat, agreujaria enormement el drama actual per sequera, de tres maneres. “D’una banda, amb emissions massives de GEH. La metodologia OERCO2 permet estimar les emissions associades a la construcció d’habitatges, i per als models constructius propis de l’entorn metropolità, 240.000 pisos equivaldrien a un volum d’entre 16 i 18 milions de tones de CO2“.
En segon lloc, “el creixement urbà porta a nous consums d’aigua potable, tant a nivell residencial com turístic, perquè cal recordar el creixement dels habitatges destinats al turisme en tot l’entorn metropolità, que expulsa població autòctona i encareix extraordinàriament els preus“.
I en tercer lloc, “el creixement urbà que es projecta a la comarca reduiria la capacitat de recàrrega natural dels aqüífers, ja que una part important dels plans urbanístics afecten espais agraris i forestals, els quals, en cas d’urbanitzar-se, deixarien de ser permeables i ja no podrien filtrar l’aigua de pluja cap al subsol. Així, doncs, a la vegada que s’augmentaria la demanda de consum d’aigua es reduirien les reserves hídriques locals“.
Per aquests motius, la plataforma considera els municipis com a corresponsables en la crisi de sequera extrema que vivim i els exigeix un canvi de paradigma i apostar per la recuperació d’ecosistemes naturals i espais agraris de producció ecològica, i per mesures contundents per treure l’habitatge d’un mercat desbocat i convertir-lo en un dret social real.
_____________________________________________________
Informació relacionada: