Avui és commemora internacionalment la diada del 28 de juny, i els 50 anys de l’inici de la històrica revolta de Stonewall a New York contra les pràctiques homofòbes de la policia. Uns disturbis què marcaren un abans i un després en la lluita contra la discriminació i pels drets de les persones els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.
L'”Orgull” va néixer dels disturbis. La matinada del 28 de juny de 1969 una batuda com a tantes altres en el bar novaiorquès Stonewall Inn, i un referent per a gais i lesbianes de la ciutat, no va acabar com de costum. Els clients van decidir dir prou a la repressió i van començar una revolta, atacant a la policia. Al contrari del que mostra certa pel·lícula recent, els protagonistes de la revolta no cal buscar-los entre una classe mitjana alta i blanca en cerca d’oci. Va néixer de les persones de classe baixa, que freqüentaven Stonewall, un tuguri propietat de la màfia. Neix de la marginació posant-se en peus.
A casa nostra la primera commemoració del dia internacional per l’alliberament sexual, data de l’any 1977, quan dos dies abans, tot aprofitant el cap de setmana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va organitzar a les Rambles de Barcelona la primera protesta organitzada. La manifestació de l’orgull gai del 1977 va ser, davant de tot, un crit a favor de l’amnistia, la legalització del FAGC i la derogació de la Llei de Perillositat Social. Una llei que implicava amb la persecució, multes i internament en psiquiàtrics. La marxa aplegà 5.000 persones a Les Rambles i fou durament reprimida per la policia.
La clau d’aquella mobilització radica que va ser una manifestació interseccional. La FAGC, organitzadora, havia mostrat anteriorment el seu suport a la lluita feminista, obrera i per l’amnistia, “la reivindicació específica de gais i lesbianes” es va convertir en una demanda comuna de tot l’antifeixisme. Finalment les autoritats cediren a la pressió i les mobilitzacions, i el 1978 es va votar a favor de la despenalització de l’homosexualitat a l’Estat Espanyol, entrant en vigor al gener de 1979.
Pride Barcelona: una “reivindicació festiva” o “capitalisme rosa”?
Diversos col·lectius LGTBI catalans han criticat la celebració del Pride Barcelona, i qüestionem que l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL) pugui liderar i organitzar la commemoració del 28 de juny. Posen de manifest la mercantilització que realitza ACEGAL de la reivindicació de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals a través del Pride. Usa aquesta diada que hauria de ser un espai organitzat pel moviment reivindicatiu LGBTI per promoure les seves empreses i el seu negoci com atractiu turistic. I considerem intolerable aquesta apropiació de la reivindicació amb fins lucratius. D’aquesta situació sorgeix un espai que conformen per construir una alternativa a un capitalisme rosa que fa servir el rentat d’imatge que suposa patrocinar el Pride per a empreses sense ètica, algunes relacionades amb la deportació de migrants. L’any passat l’esdeveniment es va dedicar a les persones LGBTI refugiades i l’organització va haver de retirar sponsors com Airbnb davant les denúncies públiques efectuades.
El Pride Barcelona enguany aborda la temàtica de les famílies LGBTI. En diversos actes dóna suport als ventres de lloguer i promou les empreses que es dediquen a la gestació subrogada, a partir de la mercantilització del cos de les dones, qüestió que ha generat igualment una forta polèmica pel què consideren “complir els capricis de pares que volen nadons acabats de néixer, tot menyspreant l’adopció com a manera de formar família”. El moviment LGBTI anticapitalista es posiciona clarament en contra d’aquesta pràctica i denuncia que hi hagi associacions LGBTI que col·laboren amb aquesta forma d’explotació patriarcal i capitalista del cos de les dones.
La proposta del partit Ciudadanos (C’s) de convertir el dia de l’orgull en un esdevediment d’interés turístic, a acabat d’afeguir llenya al foc en tot aquest debat.
50 anys després des de diversos col·lectius LGTBI crítics promouen un 28 de juny combatiu i reivindiquen recuperar l’esperit d’aquella revolta d’Stonewall.
._________________________________________________
Informació relacionada: