El 7 de juny de 1640, tingué lloc el Corpus de Sang, la revolta social dels segadors.
Els segadors van irrompre a la ciutat de Barcelona, fet que va marcar un punt clau en l’escalada de tensions que s’havia viscut tant al camp català com en les seves institucions mesos abans. Una bona part d’aquests segadors procedien singularment del Delta de Llobregat.
Un dels principals líders de la revolta camperola va ser un pagès pratenc
Tot i el caràcter, fonamentalment, anònim de la revolució els documents de l’època només ens n’han deixat dos noms. En Sebastià Estralau de l’Empordà i Rafael Godai d’El Prat: “que salió de la cárcel cuando libraron de ella al diputado” Francesc de Tamarit. La cita fa referència als violents fets que van tenir lloc el 22 de maig de 1640, quan grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit i en Rafael Godai, entre altres.
Segons Jaume Codina, el Consell de Cent va intercedir per alguns segadors empresonats que eren de l’Hospitalet, Sant Boi o a l’anomenat El Prat de Sant Boi –l’origen a finals del segle XVIII de l’actual municipi d’El Prat de Llobregat-.
La revolta, que acabaria per desembocar amb la guerra dels segadors, s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristal·lització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat.
_______________________________________________
Articles relacionats:
https://alaguait.cat/11-de-setembre-els-alcaments-populars-catalans-a-lantic-regim-2/