Tal dia com avui, un 26 de gener de 1812, El Prat va deixar de ser un municipi “espanyol” per passar a ser “francès”.
El Principat de Catalunya és annexionat a l’imperi francès. I el nostre municipi és mantindrà durant més de 2 anys administrativament sota el mateix Estat que el dels municipis nord-catalans.
El Principat de Catalunya, que des del 1714 era una simple regió de Castella, passava a administració francesa, també en la categoria administrativa de regió.
Es van crear quatre departaments (Ter amb capital a Girona, Segre amb capital a Puigcerdà, Montserrat amb capital a Barcelona i Boques de l’Ebre amb capital a Lleida). L’administració de la Catalunya integrada en l’Imperi depenia de dos intendents i quatre prefectes o caps de departament. Catalunya esdevenia així una província francesa de fet, encara que no fos de dret,
El superprefecte Argereau va oficialitzar el català, amb la mirada reprovatòria de París. El Diari de Barcelona es va editar en català i francès durant una època, i a Barcelona va començar a encunyar-se la pesseta.
En aquesta tasca d’integració en l’Imperi, els francesos van comptar amb la col·laboració de part dels il·lustrats reformistes catalans, esperançats que la presència francesa transformaria el país donant pas al liberalisme.
La pro-francesa burgesia mercantil exercia una explotació brutal sobre l’aparell productiu agrari. I al món rural l’escassa intel·lectualitat -el referent ideològic- estava grotescament representada per un pintoresc col·lectiu de clergues-guerrillers anti-francesos.
El conflicte burgesia versus pagesia, o si es vol França versus Espanya, havia adquirit tints dramàtics que van alimentar falsos mites folklòrics com el Timbaler del Bruc, i que van gestar les guerres carlines que dessagnarien el país els anys posteriors.
