L’acord de fundar una nova organització sindical d’àmbit estatal, va sorgir arran del 2n congrés de Solidaritat Obrera, una unió de prop de 140 sindicats implantats principalment a Catalunya, i què representava prop de 30.000 afiliats.
Pocs anys després el nou sindicat aconseguiria implantar-se al nostre municipi arran de la federació a la nova central anarcosindicalista de la Societat d’Obrers Agricultors del Prat de Llobregat al costat de la resta de sindicats afiliats a la Federació Nacional d’Obrers Agrícoles, aconseguint esdevenir al final d’aquella mateixa dècada el sindicat hegemònic entre la classe treballadora pratenca i fins a l’adveniment de la derrota de la Segona República a mans del feixisme l’any 1939.
Amb prop de milió i mig d’afiliats la guerra i la revolució social de juliol de 1936 marcarien per l’anarcosindicalisme el seu punt àlgid, i són els punts brillants d’una història que també inclou episodis foscos com diverses il·legalitzacions, el pistolerisme dels anys 20, la llarga nit del franquisme, o el conegut com ‘Cas Scala en el context de la signatura dels Pactes de la Moncloa l’any 1978.
Autogestió, antipoliticisme, federalisme, suport mutu i acció directa continuen sent les senyes d’identitat de l’únic sindicat que no rep subvencions ni participa en les eleccions dels comitès d’empresa.
El debat sobre si bé participar críticament o bé mantenir el boicot a les eleccions sindicals, i al model sindical de concertació nascuts arran dels pactes de la Moncloa, van dur al trencament de la CNT, i a viure dues escissions consecutives els anys 1979 i 1983 per part dels partidaris d’abandonar el boicot a les eleccions sindicals. Unes escissions que donarien lloc un any després, prèvia unificació d’ambdues, a la CGT.
___________________________________________________________
.
Informació relacionada:
Congreso de constitución de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT)
Tal dia com avui farà 130 anys, es va fundar a Barcelona la UGT