Tal dia com avui de 1913 va néixer Maria Pepa Colomer, la primera aviadora catalana de la història.
Als 17 anys, el 19 de gener de 1931, Maria Pepa obtenia el seu títol oficial de pilot. Durant la Guerra Civil Colomer, conjuntament amb Dolors Vives, passarien a convertir-se en les primeres instructores de la naixent aviació republicana. Van sobreviure a la Guerra i a la derrota. Ambdues van protagonitzar una vida de llegenda i van gaudir d’una longevitat sorprenent.
Durant els primers compassos de l’aixecament militar, a Barcelona Colomer es puja a una avioneta per a llançar fullets de propaganda antifeixista i en defensa de la Generalitat.
Va vigilar les costes a la recerca de vaixells, avions i moviments de tropes enemigues. Al final, perduda ja la contesa, va seguir realitzant missions d’enllaç i contribuint a passar combatents a l’altre costat de la frontera.
La pionera de l’aviació a l’estat espanyol
Tot començava al maig de 1930. Maria Pepa Colomer, filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, ingressa a l’Escola d’Aviació de Barcelona. Una llegenda –segurament exagerada– explica que va protagonitzar la seva primera incursió aèria amb set anys quan, al estil de de Mary Poppins, es va llançar per la finestra de casa seva des d’un segon pis subjecta a un paraigua. Criada en una família acabalada, gairebé des de la seva infància la jove sentia admiració per Amelia Earhart, pionera de l’aviació estatunidenca. El seu pare, Josep Colomer, va finançar la matrícula del curs i després de realitzar les seixanta hores de vol reglamentàries, al gener de 1931 Mari Pepa es converteix en la primera dona catalana amb llicència oficial de pilot. La notícia apareixia dos dies més tard en la portada del periòdic La Vanguardia.
Mari Pepa Colomer, igual que altres pilots, es convertiria en una figura popular. Poc després de proclamar-se la República sobrevola la ciutat amb banderes tricolors. Entre els seus primers passatgers figurarà Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, o Josep Carreras, a qui va conèixer durant el seu període d’entrenament i que anys més tard es convertirà en el seu marit. La premsa va celebrar moltes de les seves gestes, com sobrevolar en solitari el desert del Sàhara i realitzar amb èxit un viatge d’anada i tornada a les Illes Canàries.
Maria Pepa aconseguia sorprendre a tots. A l’octubre de 1932, el mateix any en què la seva admirada Amelia Earhart volava per primera vegada en solitari sobre l’oceà Atlàntic, l’aviadora catalana aterrava amb un dirigible Zeppelin en l’aeròdrom del Prat. Va ser tot un esdeveniment. Entre els molts assistents a aquest fet es trobava una jove nascuda a Valls, la ja citada Dolors Vives Rodon, qui no va trigar a seguir els seus passos. Segons explicava en una de les seves últimes entrevistes, va tenir sort per partida doble: primer per comptar amb el suport de la seva família i segon per obtenir l’única beca femenina que en aquells dies oferia el Club Aeri de Barcelona.
“El meu pare, advocat, era un home de conviccions democràtiques”, explicava Pepa Colomer en una de les seves últimes entrevistes, “algú que s’interessava molt per les qüestions socials i per la millora de les condicions de vida de la gent. De manera que quan es va crear Aeropopular amb la idea de popularitzar l’aviació, que llavors era cosa gairebé exclusivament dels militars, ens va fer socis de seguida. No era gens freqüent que una noia volés i molt menys que pilotés un avió. A la gent li estranyava”.
Res més esclatar la contesa, Mari Pepa Colomer i Dolors Vives van ser cridades a files. Tenien una missió: exercir com a instructores de vol de la naixent aviació republicana. Passarien a encarregar-se d’una tasca gairebé impossible: formar, en qüestió de mesos, un cos improvisat de pilots de combat compost per milicians i voluntaris. Havien de instruir a soldats de tot just vint anys molts dels quals mai abans havien vist un avió en les seves vides. Així va ser com, amb les poques avionetes disponibles, van prendre nocions de vol els futurs pilots de les Forces Aèries de la República.
Fins on se sap, ni Mari Pepa ni Dolors van participar oficialment en missions de combat.
En acabar la guerra, s’exiliaria primer a Tolosa de Llenguadoc i finalment a Anglaterra. No va tornar a pilotar mai més un avió i quan se li preguntava per què, la seva resposta sempre va ser que a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot.
Actualment en homenatge seu existeix una avinguda que porta el seu nom i una escola d’educació infantil, primària i secundària al nostre municipi.