Tal dia com avui de 1919, s’implantava la jornada laboral de vuit hores a l’Estat Espanyol, una fita en la lluita de la classe treballadora aconseguida després de 44 dies de vaga general iniciada a ‘La Canadenca’ i que posà contra les cordes a govern i patronal.
Espanya és convertia així en el primer estat europeu que va acceptar la jornada de 8 hores.
L’assoliment de la reivindicació de la jornada de vuit hores (una llarga reivindicació obrera), suposà alhora la dimissió del governador civil de Barcelona, el cap de policia Duval (que no havia dubtat en aplicar la polèmica llei de fuges) i del comte de Romanones, aleshores cap de govern, que va haver de dimitir provocant la caiguda de tot l’executiu.
Però a partir de llavors hi ha una reacció molt dura de la patronal. El 2n congrés patronal celebrat a l’octubre d’aquest mateix any al Palau de la Música va congregar a 4.000 empresaris de tot l’estat. Allí es va preparar un locaut que es va iniciar el 3 de novembre i no va concloure fins a finals de gener de 1920. “L’objectiu era acabar amb la CNT”.
Al locaut el va seguir el pistolerisme. Un dels principals protagonistes de la vaga de la canadenca, Salvador Seguí (El noi del sucre), seria assassinat el 1923 per elements del Sindicat Lliure emparat per sectors de la patronal. Les dades són eloqüents: La patronal va assassinar a 171 obrers, mentre que els anomenats “grups d’acció” emparats pels sindicats van matar a 23 patrons, 24 gerents o directors i 8 agents de l’autoritat.
El triomf inicial dels treballadors va quedar eclipsat per aquesta reacció i pel paper clau de Milans del Bosch que va forçar la dimissió del governador civil i del cap de policia i va provocar la caiguda de Romanones, substituït per Antonio Maura. Va ser el preludi de la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, el 1923.
