El 17 de juny de 1931 els jornalers del delta del Llobregat es van declarar en vaga i van impedir la sortida dels productes als mercats.
La vaga de juny de 1931 dels treballadors agrícoles del Delta del Llobregat, va revestir-se d’una destacada importància esdevenint un fet referent a la comarca del Baix Llobregat durant el període republicà.
Prèviament a l’esclat de la citada vaga, ja existia a El Prat tota una tradició de lluita jornalera sindicalista de caràcter anarquista abans de a Dictadura de Primo de Rivera que va renéixer amb força amb l’arribada de la República.
Entre les principals demandes dels jornalers en vaga destacaven la reclamació d’unes bases de treball i l’abolició dels caps de colla. La figura dels caps de colla era l’encarregada, pels ordre dels patrons, de contractar cada matí als jornalers a la plaça de la Vila. Els obrers agrícoles pretenien gestionar la contractació mitjançant una borsa de treball controlada pels treballadors amb una regulació homogènia dels jornals.
Al Baix Llobregat sabem que la protesta arriba a Cornellà, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi, Gavà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins de Rei i l’Hospitalet. A Barcelona a es va estendre la por d’una carestia d’hortalisses i fruites, i que els vaguistes van ampliar el seu boicot també sobre altres productes.
El dia 21, van concretar-se alguns acords que s’ajustaven a algunes de les demandes dels jornalers, provocant l’entusiasme dels treballadors del camp. Sis detinguts del dia anterior serien alliberats.
A El Prat, Viladecans, Gavà, i L’Hospitalet però, no es materialitza aquest acord general per la resistència de certs patrons.
Aquesta decisió va representar que continuessin els piquets dels jornalers en vaga a les carreteres, afectant fins i tot patrons que han signat l’acord. Finalment, el dia 24 es va dona per finalitzada la vaga amb l’excepció de Sant Feliu, on persistiria durant uns quants dies més.
Les principals consecucions de la vaga van ser la jornada de vuit hores, certes millores en la retribució dels jornals, i el reconeixement del sindicat CNT. Tot i cedir en alguns dels punts trocals de les seves reclamacions -a excepció de les vuit hores-, els anarcosindicalistes van considerar la vaga un gran èxit, perquè havien obligat finalment a pactar els patrons agrícoles, aspecte nou dintre de les lluites camperoles a la comarca; i pel seguiment de la vaga.
L’oposició dels patrons a implementar les bases de l’acord signades un cop finalitzada la collita, conjuntament amb el manteniment dels caps de colla i la precària situació dels jornalers, agreujada per l’arribada de desenes de temporers, van generar una gran conflictivitat durant tot el període republicà.
