Tal dia com avui, un 14 d’abril de 1931 va proclamar-se la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament d’El Prat, i es va procedir a hissar les banderes catalana i espanyola republicana als màstils de la Casa de la Vila, amb l’aclamació dels veïns congregats a la plaça. L’hora senyalada va ser les cinc de la tarda, justament després de l’oficialitat de la República Catalana a Barcelona.
Barcelona, es convertiria així amb la primera gran ciutat que va proclamar la república catalana el 14 d’abril de 1931. Ho va fer Lluís Companys des de l’Ajuntament, on havia anat a recollir la vara d’alcalde després de guanyar les eleccions municipals. Poc després, i des de l’altre costat de la plaça de Sant Jaume, Francesc Macià va proclamar “la República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques” en compliment del Pacte de Sant Sebastià, quan des de Madrid encara no s’havia pres cap decisió en ferm.
Aquell mateix 14 d’abril a les tres de la tarda, Joan Lluís Pujol, qui esdevindria a la postre el primer secretari general de la recentment formada ERC telefona al seu pare Josep Pujol Capsada, alcalde electe de l’ajuntament del Prat de Llobregat; interessant-ne perquè es procedís a proclamar la república catalana al Prat tal com ja s’havia fet a Barcelona. Aquella mateixa tarda, a les cinc es va constituir un Comitè Revolucionari de suport a la República, que l’endemà va constituir-se en el nou consistori pratenc amb els càrrecs electes escollits el dia 12
Aquell 15 d’abril, al Prat de Llobregat, es reuní el Comitè Revolucionari, per la Proclamació de la República Catalana, fent constar en acta:
“Prat de Llobregat a quinze d’abril de mil nou-cents trenta-un. Siguent les deu hores s’ha constituït al Saló d’Actes d’aquesta Casa Consistorial sota la Presidència del Regidor en funcions de President del Comitè Revolucionari, En Josep Pujol Capsada, els demés Regidors també electes, en la del dia dotze del mes que som, que al marge s’anoten, al objecte de donar compliment a lo disposat en les “Instruccions per a la Proclamació de la República Catalana als Ajuntaments de Catalunya”, dictades per la presidència de la República Catalana”.
La crisi econòmica, la contestació social tant de la petita burgesia com estudiantil, com de la classe obrera, havien acabat un any abans, el gener de 1930, amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara al·lusió a la manca de fortalesa respecte al règim anterior tot i seguir sent militarista i no parlamentari. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, estava fortament qüestionada. Antics liberals afectes al règim proposaven una sortida democràtica abans que hi hagi una explosió revolucionaria. I el moviment obrer creixia vertiginosament, tant la UGT, com la CNT.
El projecte pactat d’Estat Federal no va reeixir
Les proclamacions de la República Catalana de Macià i repetides a diversos ajuntaments, responia al pacte signat un any abans, el març de 1930, encara sota la dictadura de Primo de Rivera de les forces republicanes, encapçalades per la UGT i el PSOE, on varen acordar la instauració d’una república federal en l’anomenat Manifest de la Intel·ligència Republicana.
El projecte d’Estat Federal no va reeixir, després de tenses converses amb el nou govern espanyol, s’arribà a l’acord que el consell format a Barcelona, actués com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d’un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte, tot renunciant Macià a l’Estat Federal acordat per les forces republicanes a l’anomenat Pacte de San Sebastian.
Mentrestant, la CNT de Catalunya va convocar els treballadors a una vaga general inicialment prevista pel 15 d’abril. Aquesta acció es va presentar amb un manifest en el qual és deixava clar que no és permetria el retorn de la dictadura i es demanava la llibertat immediata dels presos i la revolució social, la qual cosa podia provocar un gran altercat amb la resta de masses que celebrarien l’arribada del nou règim. Finalment, la iniciativa es va desconvocar després d’una reunió mantinguda entre delegats de la CNT i Lluís Companys, nomenat per Macià nou Governador Civil de Barcelona. Amb l’adveniment de la República van sortir finalment al carrer els presos polítics, els quals van engrandir les files dels quadres sindicalistes, tant de la CNT com de la UGT.
El dia 16, dos dies desprès la CNT del Prat, el principal sindicat de la població, convocava al proletariat del nostre terme municipal al Cafè de la Rambla, situat a l’avinguda Josep Anselm Clavé, per assistir a una assemblea la matinada del diumenge 19 d’abril, mitjançant un manifest encartellat a les parets de la localitat titulat “A los Trabajadores del Prat de Llobregat“.
Els objectius eren explícits: volien repassar l’actuació del sindicat des del seu naixement fins a la inauguració de la II República, donar lectura i aprovar els nous estatuts pels quals es regiria el sindicat i l’elecció de la comissió organitzadora.
