Del 6 d’octubre de 1934 sempre en quedarà la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.
Arran d’aquells fets el responsable de l’aviació militar d’El Prat Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc a causa de la seva negativa de bombardejar el Palau de la Generalitat des del camp d’aviació d’El Prat.
Sandino rectifica les ordres emeses per la Quarta Divisió
En aquests moments a la Casa del Mar, que estava propera al camp d’aviació del Prat, es va posar un reten de guàrdia format per militars. El responsable, José Rodríguez Díaz de Lecea, tenia ordres d’obrir foc davant el possible intent de possessió del camp. Lecea durant la Guerra del 36 va estar al servei del bàndol franquista, i posteriorment esdevindria Ministre de l’Aire entre 1957 i 1962.
Llavors arribar un telegrama on el General de la Quarta Divisió ordenava que es disposés de les esquadres per bombardejar la Conselleria de Governació i la Generalitat. A més, també s’ordenava la confiscació dels aeròdroms.
Home de profundes conviccions republicanes i antifeixistes, Felipe Díaz Sandino –com a responsable de la tercera esquadra d’Aviació Militar a Barcelona- va rectificar l’ordre.
La seva contestació va ser la següent:
“No existiendo suficiente número de aparatos de puntería, considero sumamente peligroso el bombardeo que se me ordena, por lo cual me es imposible cumplimentar su orden, y en cuanto a la incautación de los aeródromos próximos, teniendo en cuenta la escasez de fuerzas a mi mando, quedaría éste desguarnecido y en malas condiciones de defensa”.
Felipe Díaz Sandino va ser empresonat durant algun temps al castell de Montjuïc per aquella negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya.
Restituit en el seu càrrec un any desprès dels fets d’octubre
Finalment al març de 1935 després de ser ratificat novament en el seu càrrec, Díaz Sandino, retornar a l’aeròdrom del Prat.
Continuaren igualment persones vinculades al moviment republicà, com el capità metge Cicuéndez, Bayo, Ponce de León i Meana. Però tot això forma part de la història del camp d’aviació del Prat durant la Guerra Civil.
Aquell mateix any de 1935, Sandino esdevindria un dels membres fundadors de la Unió Militar Republicana Antifeixista. Sandino tambè va carecteritzar-se per mantenir uns contactes extraordinaris amb els grups sindicals i polítics del Prat.
El 6 d’octubre una revolució multiforme
El Sis d’Octubre és complex. L’historiador Pelai Pagès el qualifica de “revolució multiforme”. En qualsevol cas, conflueixen en unes mateixes accions diversos projectes. El més estrictament político-institucional és el de Companys i els grups republicans que volien combatre el que veien com una degradació de la República de 1931. Els sectors separatistes actuaven alhora, però amb objectius diferents.
És imprescindible, però, fer atenció al conflicte social, que sovint s’identifica amb Astúries, on es va desencadenar una autèntica insurrecció, però que a Catalunya també era molt present per la qüestió rabassaire, on el plet entre pagesos i propietaris s’havia convertit també en polític i institucional.
De fet, el 5 d’octubre la vaga obrera va tenir un notable seguiment a les principals ciutats catalanes i s’estengué encara més el dia 6, sempre abans de la proclama de Companys.
___________________________________
Per saber-ne més:
El camp d’aviació d’El Prat i els fets del 6 d’octubre de 1934
