Tal dia com avui de l’any 1934, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Ministeri de Guerra de la República, que dirigien conjuntament Diego Hidalgo Durán (PRR) i ―des del 4 d’octubre― el president de l’executiu Alejandro Lerroux García (PRR), ordenava als governadors civils de les quatre demarcacions del principat que cessessin tots els alcaldes, regidors, presidents i diputats provincials de partits catalanistes i que els substituïssin nomenant elements dels partits involucionistes PRR o CEDA ―que formaven la coalició que governava l’Estat― o de la Lliga Catalana, hereva de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista.
L’ordre que va ser tramesa als governadors de les quatre demarcacions catalanes deia:
“Declarado el estado de guerra y asumido el mando por las autoridades militares, procede con objeto de conseguir el rápido restablecimiento de la normalidad, autorizar a los gobernadores civiles para que puedan suspender y substituir a todas las autoridades provinciales y municipales (…) para el mantenimiento del orden público o por cualquier causa que signifique tibieza, abandono o falta da cooperación (…) se precisa que (…) se mantengan (…) al lado del poder público y sean de la absoluta confianza de la autoritades civiles y militares”.
Aquella ordre va significar el cessament de l’Alcalde del Prat, Josep Gibert Pascual, i la de tots els regidors del Prat elegits per sufragi en els comicis del 16 de gener de 1934. A El Prat com a la resta de poblacions del Principat les alcaldies van ser ocupades manu militari per elements aliens als consistoris. En un primer moment l’alcalde d’ERC, seria substituït al capdavant del consistori pratenc pel comandant del camp d’avió, Felip Díaz Sandino.
Sandino que era un home de innegables conviccions republicanes i antifeixistes, a la postre també seria empresonat pels aquells fets del 6 d’octubre, per fet d’haver-se negat a bombardejar el Palau de la Generalitat amb els avions sota els seu comandament. De la mateixa manera que també serien empresonats l’alcalde Josep Gibert Pascual, i dos regidors més. Sent substituïts tots ells per les autoritats militars, per acaudalats elements de la Lliga Catalana, amb Alberto Feu Guilera exercint les funcions d’alcalde del Prat al capdavant d’una nova comissió gestora.
