El 11 d’agost de 1936 era afusellat pel feixisme, a la Carretera de Carmona (Sevilla), en Blas Infante.
A El Prat, actualment una estàtua amb el seu bust, situada als Jardins d’Andalusia, honra la seva memòria.
L’any passat la Junta d’Andalusia després d’assegurar que l’afusellament de Blas Infante a la Guerra Civil va ser conseqüència de “la fallida de la convivència” va haver de demanar perdó per obviar que va ser resultat d’un cop militar.
Els esforços de PP i VOX per banalitzar el cop militar no són gens innocents. El PP te el seu origen amb els sector reformistes del mateix règim franquista.
Blas Infante va ser afusellat. A la seva família li van treure la casa. A la del seu assassí, Queipo de Llano, li van regalar un cortijo de 650 hectàrees que encara posseïx la seva familia. Queipo de Llano va estar enterrat a la basílica de la Macarena. Blas Infante segueix enterrat en una cuneta.
Les seves últimes paraules van ser: “¡Viva Andalucia libre!”.
Blas Infante havia nascut a Casares (Màlaga) l’any 1885, en una família de classe mitjana que es va arruïnar a conseqüència de la Guerra de Cuba (1895-1898). No obstant això, Infante va cursar el batxillerat i la carrera de Dret a distància, i l’any 1936 -quan va ser assassinat- era notari de Coria del Río (Sevilla). Durant els anys d’estudiant -que va compaginar amb un treball de funcionari als jutjats- va adquirir la consciència social i política que el conduiria a la fundació del moviment andalusista. Infante diria que “Jo tinc clavada en la consciència des de la infància la visió ombrívola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble”.
