El paper moneda català va tenir una vida força accidentada durant la Guerra Civil. El conflicte bèl·lic va afectar l’activitat financera i econòmica de Catalunya: no hi havia moneda de metall i es va retirar la xavalla de coure, ja que el metall era necessari per a la indústria de guerra.
Aquesta problemàtica va dur la Generalitat de Catalunya –el mes de setembre del 1936– a emetre bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja, una iniciativa, però, que no va prosperar per l’oposició del govern espanyol republicà. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat va dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 van emetre paper moneda o bé algun signe monetari local, com va ser el cas d’El Prat de Llobregat.
Al juny de 1937, la manca quasi absoluta de moneda de pesseta i dos rals fa que l’Ajuntament aprovi l’ús restringit dels bons emesos a Barcelona, donada la intensitat i la freqüència dels contactes amb la capital. La mesura no fou suficient i el 2 de desembre de 1937, el Ple municipal aprovà l’emissió de vint mil bons de cinc cèntims, vint mil de deu cèntim i deu mil de vint-i-cinc cèntims de pesseta. Les raons que justifiquen aquest acord són les reiterades queixes dels comerciants i veïns per la impossibilitat d’atendre les necessitats quotidianes. Els bitllets emesos empraven motius locals en el disseny i estaven avalats per la tresoreria municipal. La majoria van circular fins a la fi de la guerra.
