Tal dia com avui, un 26 de gener de 1939, efectius de la 105 Divisió marroquina, La Legión i la IV Divisió de Navarra de l’Exèrcit Franquista, conjuntament amb forces de la Divisió Littorio de l’Exèrcit Italià van ocupar Barcelona.
La caiguda de Barcelona va venir presidida el dia anterior de l’ocupació del Prat per part dels mercenaris marroquins de la 105. Els seus defensors, adscrits a la 130a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular l’havien abandonat prèviament, per retirar-se a noves posicions defensives a Montjuïc, no sense abans haver volat els ponts sobre el Llobregat.
Veïns del Prat van aprofitar aquelles hores prèvies a l’ocupació per assaltar un dipòsit de queviures situat a la plaça de l’ajuntament.
Barcelona queia així sense oferir cap resistència davant l’ofensiva franquista. El riu Llobregat era l’última possibilitat desesperada dels plans de defensa de Barcelona, i algunes unitats de l’exèrcit republicà van intentar resistir en alguns punts claus com ara el pont que comunicava la cruïlla de Quatre Camins amb Molins de Rei.
El dia 26 la 130a BM es replegava novament a noves posicions al riu Besos ja sense el seu comandant, que havia desertat el dia anterior.
Enmig de la desfeta, i ja anul·lada com unitat de combat les restes de la Brigada prosseguirien el seu camí fins a la frontera, tot resseguint la línia de costa i acompanyats per una allau de refugiats que intentaven fugir de l’inevitable.
La 130a BM, integrada a la mítica 43a Divisió, s’havia destacat durant la bossa de Bielsa i la Batalla de l’Ebre. 5 mesos abans dels fets relatats, la 130 desplegada en la serra de Cavalls havia patit el 70% de baixes, entre ells el cap de la Brigada i tres dels quatre caps de batalló, en trobar-se en el centre del dispositiu de l’ofensiva final per desallotjar les forces republicanes de la banda oest de l’Ebre.
Malgrat la gravetat de les baixes, la Brigada va seguir desplegada protegint l’Ebre al sector d’Almatret i Riba-roja d’Ebre, fins que de nou sofreix l’envestida dels italians del CTV a l’inici de la campanya de Catalunya, i es va veure obligada a retirar-se cap a Reus, on arriba el 14 de gener de 1939, replegant-se posteriorment a Tarragona i, seguint per la carretera de la costa, fins al Prat. Finalment passar a França per Portbou el 9 de febrer de 1939.
Causes i conseqüències de la derrota
La raó ultima de la ràpida caiguda de Catalunya davant l’ofensiva de l’Exercit franquista, cal buscar-la en bona part amb el bloqueig de la frontera francesa. La batalla de l’Ebre va per acabar convertir-se amb una batalla de desgast, que a la força havia de beneficiar al bàndol franquista, en deixant exhaustes les forces defensores republicanes a Catalunya, impossibilitades com estaven aquestes de reposar tot el material militar consumit en la batalla per la negativa de les autoritats franceses a obrir novament la frontera que mantenia tancada des de juny de 1938, negant el vital avituallament de les forces republicanes en aquell context desesperat.
La derrota va ser terrible pel poble català en múltiples aspectes. Demogràficament la població va reduir-se de forma important, dels 3 milions d’habitants que hi havia al començament de la guerra se’n van morir 60.000 durant l’ofensiva, com a mínim hi va haver 4.000 execucions per consell de guerra a més a més de les que es van efectuar directament sobre el terreny i 350.000 persones van fugir a França, de les quals 70.000 s’exiliarien permanentment.
La repressió que es va instaurar va abastar tots els aspectes de la societat catalana, des de la política fins a la cultura. Es va prohibir parlar o publicar qualsevol cosa en català, es va empresonar fins a 35.000 persones, 150.000 van anar a camps de concentració o companyies de treball.
__________________________________________________________________________
Per saber-ne més:
Tal dia com avui de 1939 les tropes franquistes van ocupar El Prat
El 26 de gener de 1939: Darrera els feixistes tornaren els patrons
Comments 1