Entorn de les deu del vespre del dia 24 de gener de 1939 l’alcalde del Prat Joan Bruxola i quatre acompanyants creuaven el pont de les Tres Puntes. Els que l’havien de volar s’esperaren, aquests serien els últims en creuar-lo. També es volarien els altres dos ponts: el del ferrocarril i el de Ferran Puig. Quedant tots tres inutilitzats. El sotrac es va sentir a tot el terme. Aigües amunt també s’havien volat el pont dels carros i el del carrilet a Sant Boi. L’artilleria fixa situada al castell de Montjuïc comença a disparar cap a les vuit del matí del 25 de gener a la zona del Prat, testimonis orals parlen de que una bomba va tocar la miranda de Cal Mora ubicada a la plaça en els moments previs de l’entrada de les tropes i quan s’estaven saquejant els magatzems de queviures de la plaça. No hi hauria ferits.
«… las tropas del Ejército liberador, entraron en este pueblo a las 8,40 horas del día del 25 de Enero próximo pasado. Dios Salve a España…» . L’alcalde del Prat enviava un telegrama al Cap de Secció de la Banca de Barcelona manifestant la data de l’ocupació del nacionals al Prat. A les dues de la matinada les forces ja estaven dins del terme però s’esperarien a entrar fins aquella hora. Els veïns aprofitarien les hores en que no hi havia ningú per assaltar el dipòsit de queviures de la Cooperativa (núm.7) i l’Ajuntament “Es van tirar allà a agafar els sacs de patates, de mongetes (…) a ple dia, (…) es barallaven els mateixos que ho prenien (…) ningú volia que l’ajudessin, carregaven i tothom agafaven sacs i no podien”.
A l’hora d’esmorzar del dia 25 de gener de 1939, “el Glorioso Ejército Nacional” va ocupar la vila del Prat entrant pel carrer Ribera, actual Dr.Soler, fins a la Plaça de la Vila. Molts pratencs, uns portats per la por i altres per simpatia amb la causa, s’hi van apropar per donar-li rebuda. El sergent de regulars Jaume Casanovas i Casanovas va entrar amb l’exèrcit vestit tot de blanc, amb gorra blanca. Posteriorment, va ser nomenat alcalde i cap de la Falange local. “També el Roig que treballava a la fàbrica”. Es realitzaria una missa de campanya al mig de la plaça i posteriorment un esmorzar als carrers Ferran Puig i Ignasi Iglesias amb conills i gallines del que havien requisat a les cases i masies del terme. Les tropes serien allotjades al camp de futbol i a les escoles que s’estaven construint al Fondo d’en Peixo.
La Fiesta de la Liberación era la celebració de l’entrada de les tropes de Franco el dia 25 de gener. L’any 1941, amb motiu del segon aniversari, es va realitzar un programa oficial de festes. Per la matinada del dia 25, a las 9, la Falange Local, acompanyada amb els ex-combatents, van partir del carrer Ribera, que és el carrer per on van entrar a la població, i es dirigiren cap a la plaça del Caudillo on els esperaven els membres de l’ajuntament i els ex-captius. «Acto seguido se trasladarán todos los concurrentes ante la Cruz de los Caídos, dando el Jefe Local los gritos reglamentarios». Després de la missa de les 10 hores, s’atorgarien les medalles condecoratives als ex-combatents del Prat; posteriorment la Hermandad de Labradores obsequiaria amb vi d’honor. «A las 11.- Repique general de Campanas, por coincidir esta hora con la entrada oficial del Ejército Nacional en esta» .
El dia 26 de gener una comissió gestora municipal substituiria l’anterior consistori. Va ser nomenada per l’oficial tercer del cos jurídico militar Victor Martinez Santa-Olalla, en nom del general cap del cos de l’exèrcit marroquí que havia entrat a la població. Al capdavant d’aquesta es va ubicar a Emilio Alvarez Fité com alcalde i com a consellers al pagès exportador Jaime Sallés Serra i l’avicultor José Colominas Vergés. El 3 de febrer de 1939, la comissió gestora ja tenia a les seves mans tots els que van ocupar càrrecs a l’ajuntament del Prat de Llobregat, des del juliol de 1936 al 24 de gener de 1939, tant amb el partit polític al qual pertanyia així com a l’organització sindical.
La restitució de la memòria històrica a El Prat: Una lluita no exempta de polèmica
El 25 de Gener de l”any 2009, coincidint amb el 70è aniversari d’aquesta trista efemèride més d’un centenar de persones de totes les edats van participar a un acte a la plaça de la Vila d’homenatge als pratencs víctimes del franquisme organitzat per la Campanya Esborrem el feixisme sota el lema “Trenquem el silenci. 70 anys i prou”. El moment més emotiu és va viure coincidint amb la lectura dels noms de més d’una setantena de pratencs afusellats, morts a la presó, morts als camps nazis i morts al front, mentre s’encenia una espelma amb el nom de cadascun. Després d’un intens minut de silenci que trencaren els acords de la Muixeranga. L’acte no restar mancat de polèmica, a dos dies de la celebració de l’homenatge, l’ajuntament del Prat comunicar als organitzadors la no autorització del mateix.
Aquest acte fou el punt d’inici d’una campanya que avui encara perdura per restituir la memòria de les víctimes, i que fou seguit el març d’aquell mateix any de la presentació d’una iniciativa popular al ple de l’Ajuntament per demanar la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que llavors encara perduraven a la població, la realització d’un acte oficial de desgreuge i la denúncia pel fet de què “en trenta anys el consistori no hagi fet res”
El 21 de Gener de l’any següent el memorial democràtic amb col•laboració amb l’Ajuntament organitzar un acte al Modern d’homenatge als represaliats durant el franquisme i la guerra civil, donant així satisfacció a una de les demandes plantejades en la citada iniciativa popular. Tretze anys després d’aquells esdeveniments la plataforma antifeixista segueixen denunciant l’existència de carrers relacionats amb el franquisme, retirant el consistori només tres dels set que demanava.
La citada campanya ‘Esborrem el Feixisme’ va anunciar la seva intenció de presentar una nova moció en un futur proper al ple Municipal per insistir sobre la qüestió desprès passada més una dècada, i després de la retirada de l’anterior alcalde, Lluís Tejedor.
