El 18 de novebre de 1939, Lluís Serra i Giribert va ser afusellat al Camp de la Bota pel feixisme. Militant de la UGT i el PSUC; en el període que compren el del 15 d’octubre del 36 i el 18 de febrer del 1937, aquest antic treballador de la Paperera va esdevenir Alcalde del Prat de Llobregat, càrrec què abandonaria finalment per marxar de voluntari al front, on va caure presoner dels franquistes.
Fou torturat, i jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores.
“Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai!”; en paraules del seu fill, Lluís Serra i Sancho.
La vídua i el seu fill van haver de marxar del poble.
El record al batlle afusellat pel franquisme és fa present
El record d’en Lluís Serra i Giribert actualment és més present que mai als carrers del Prat.
A la plaça de la Vila davant del consistori pratenc, on va exercir el seu càrrec de batlle en Lluís Serra. L’Associació de Memòria de Mallorca el setembre de 2022 va instal·lar-hi una llamborda platejada en honor a l’exalcalde república del Prat afusellat pel règim franquista.
A la col·locació de la citada llamborda platejada -o Stolpersteine- la va precedir la inauguració el setembre de 2021 d’un passatge dedicat a en Lluís Serra i Giribert, en substitució de l’emèrit rei Juan Carlos I de Borbó, que va desaparèixer així del nomenclàtor pratenc.
D’aquesta manera va fer-se efectiva la decisió aprovada tres anys abans al ple municipal i una reivindicació llargament expressada per entitats que treballen en l’àmbit de la restauració de la memòria històrica com la campanya –Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers- del Prat de Llobregat, la -Mesa d’Entitats Memorialista de Catalunya- sense oblidar-nos del propi fill de Serra i Giriberd
La querella de la jutgessa argentina Maria Servini és la darrera esperança dels descendents de Lluís Serra Sancho i de la resta dei víctimes perquè es faci justícia.
____________________________________________________________
Informació relacionada:
Martin Villa declararà a la mateixa causa contra els críms del franquisme on ho va fer Lluís Serra
Lluís Serra Sancho: “No he odiat ningú, com em va dir el pare abans que l’afusellessin”
![[Fins l’1 de des.] La Fundació Pau i Solidaritat de CCOO inaugura una exposició sobre la violència antisindical a la biblioteca](https://alaguait.cat/wp-content/uploads/2024/11/exposicio-violencia-antisindical-fundacio-pau-i-solidaritat-75x75.jpg)