Tal dia com avui un 24 de desembre de 1946 va morir a l’hospital de La Rochelle, a la regió occitana de Poitou-Charentes, el pratenc i refugiat anarcosindicalista, Luis Salmerón Avilés.
Nascut a El Prat de Llobregat, Luis milità a la Federació Local del Prat de la Confederació Nacional del Treball. Quan esclatà la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la Columna Durruti al front de Madrid i amb la militarització de les milícies aconseguí el grau de tinent.
Amb el triomf franquista passà refugiat a França i fou tancat als camps de concentració de Vernet, Setfonts i La Pellice. A partir de 1942 entrà en contacte amb la CNT que s’estava reorganitzant a l’exili i al 1945 s’afilià a la CNT de Poitiers.
Tuberculós i mancat d’una bona alimentació, el 1945 s’uní encara què per poc temps a l’antifranquista Unión Nacional Española. La UNE i la seva homóloga catalana, l’Aliança Nacional de Catalunya, fou una organització promoguda pel PCE i amb l’adhesió de diversos sectors dissidents de republicans, socialistes i anarcosindicalistes, amb la intenció d’agrupar forces per lluitar contra la Dictadura franquista, alhora que es contribuïa a la lluita contra l’ocupant nazi a França.
Aquell mateix any Luís abandona la UNE a instàncies del seu amic, el destacat militant llibertari José Vergara Vicente. Poc desprès, molt afleblida aran del fracàs de l’invasió de la Vall d’Aran de l’any anterior, l’UNE va ser oficialment dissolta i va deixar d’existir. Un any desprès seria el mateix Luis Salmerón el què deixaria d’existir afleblit per la mala salut i les dures condicions de vida que va haver d’afrontar.
