x Jordi Ramos
Tal dia com avui de 1964 les autoritats franquistes prometien a diversos barraquistes de Barcelona una vivenda digna al nou barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.
El franquisme va construir Sant Cosme com a element de propaganda, dintre d’un desordre i descoordinació constructiva sense infraestructures i serveis mínims.
El barraquisme va ser un fenomen davant el problema de la vivenda. Sobretot després de la Guerra Civil, el govern franquista va intentar impedir la seva proliferació. L’intent de reallotjament en habitatges allunyats del centre de la ciutat de Barcelona i construïts amb urgència i materials precaris va fer que moltes famílies accedissin als nous habitatges, però no tot els barraquistes van ser destinats a les noves vivendes. Va ser principalment durant el període de 1957 al 1975, la promesa per part de les autoritats franquistes de la construcció de grans polígons. A finals de la dècada dels 1950 Barcelona allotjava als nombrosos nuclis de barraques el 7% de la població, unes 100.000 persones.
La política franquista d’habitatges de caràcter monumental, al Prat va topar amb l’espai protegit aeri. Al 1961 s’aprovà un decret per construir entorn a la ciutat de Barcelona un total de 12.000 habitatges per absorbir les barraques i altres construccions precàries. Després de la famosa visita de Franco al castell de Montjuïc, declarant que s’havia de solucionar el problema del barraquisme, es dictava un nou decret. El Ministeri de l’Habitatge inicià la construcció d’un total de 6.500 pisos, naixent les unitats veïnals d’absorció social. En el nostre cas pratenc, es donava iniciativa al nou i incipient barri de Sant Cosme.
La seva peculiaritat i procediment d’urgència van fer que el seu tràmit no passés com a pla parcial davant la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, ja que tot estava tramitat per l’Obra Sindical del Hogar. La problemàtica ordenació urbanística es va prolongar fins a la revisió del planejament al 1976.
L’UVA de Sant Cosme va ser construïda entre 1965 i 1968 amb una planificació de 2.301 habitatges ocupant 38 hectàrees. El Pla comarcal de 1953 contemplava el terreny com a zona agrícola, però la construcció del barri de Sant Cosme fins i tot va envair la zona aeroportuària. Aquest fet comportaria, més tard, l’enderrocament d’una part dels habitatges.
Després de les reivindicacions dels barraquistes i l’esperança de promoció social als polígons perifèrics, la gran decepció va ser unànime quan es van instal·lar els primers habitants al barri de Sant Cosme.
L’última barraca barcelonina va ser enderrocada el 1989, a la Perona, en vigílies olímpiques, tot i que tornen a donar-se casos a l’actualitat.
